El dia després de l’acte de desobediència al Parlament, la calma tensa sembla haver-se tornat a establir en l’ambient polític català. La crispació és clara i els dos blocs ja estan força diferenciats: independentistes i no independentistes. Sap greu veure CSQEP en el segon grup, després del reguitzell de proclames sobiranistes que es van afartar de dir en les diferents campanyes electorals que s’han anat presentant per mirar de convèncer els sobiranistes més despistats.
Avui ho deia Eduard Voltas en un tuit, el major frau que ens ha colat l’Estat espanyol aquests darrers trenta anys de transició ha estat fer-nos creure que sense violència es podia parlar absolutament de tot. Una gran mentida. A Espanya, avui s’ha viscut una nova jornada de confusió: Mariano Rajoy ha acceptat l’encàrrec del rei Felip VI per mirar de formar govern, però ha dit que es prendrà un temps prudencial per provar-ho, i no ha assegurat que s’acabi presentant a la investidura, tot i que reconeix que cal aprovar uns pressupostos generals amb el nou sostre de dèficit, i fer caure el pes de la llei contra Catalunya, un bon motiu per formar govern.
Però ningú està per la feina. La situació, malgrat el gest del president en funcions, segueix encallada on era. L’Estat espanyol segueix en el dilema de la investidura impossible o el ridícul de les terceres eleccions. Ningú no vol donar el braç a tòrcer, però contra Catalunya tot s’hi val. El consell de ministres de demà determinarà quines accions emprèn contra la decisió del Parlament de Catalunya de dimecres i, contra la presidenta Carme Forcadell, que ara està en el punt de mira de l’unionisme… altre cop.
El paper del rei Felip VI és ben galdós. El “preparado” tal i com li diuen (que a Espanya algú posi aquest sobrenom al seu monarca indica quina ha estat la cultura dels reis precedents), creia que seria el revulsiu que necessitava la monarquia i, de retruc, l’Estat; però el fet és que el nou rei ha arribat en un dels pitjors moments de la història d’aquest Estat: un govern que viatja cap a unes terceres eleccions, i la colònia més important de l’Imperi a punt de marxar. Els quatre partits grans de l’Estat han coincidit a dir que el monarca “està preocupat” per la situació a Catalunya. Quan se n’adoni que el que realment té a sobre la taula és un problema de dimensions màximes, probablement ja serà massa tard; mentrestant, des de la capital de la metròpoli se segueixen veient com a llunyans els problemes que afecten el Principat, amb la confiança que el Tribunal Constitucional els anirà traient les castanyes del foc.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
