Ahir Enric Millo insinuava que hi ha contactes sotoboche entre la Generalitat i l’Estat per arribar a acords. Neus Munté i Carles Puigdemont ho negaven: «La proposta de l’Estat és com l’Esperit Sant, tothom en parla però ningú l’ha vist. I cregui’m, ja ens agradaria que hi hagués una negociació en el format que fos», responia el president. Avui hem tingut més concreció de la nova estratègia que prepara el govern espanyol.
Segons sembla, Soraya Sáenz estaria treballant en les 46 propostes del president de la Generalitat per mirar d’oferir alguna cosa a Catalunya per fer-la renunciar al referèndum, que és el que més temen de tot. A banda d’això, la Moncloa dóna llargues a la Generalitat per la reunió entre Rajoy i Puigdemont que representa que s’havia de produir fa temps, mentre vénen «dialogo». La manifestació a favor d’acollir refugiats de dissabte també ha fet mal, perquè ha mostrat Catalunya com un país obert (el que ha estat sempre) i disposat a acollir, una contraposició total al discurs de violència i radicalisme amb el qual han volgut influir aquesta darrera setmana.
Lligat a això, i a «la CUP es violenta y radical», ha vingut la gran idea: optar per la via basca per reduir l’independentisme català al 30%, com van fer amb l’Euskadi d’Ibarretxe. O sigui, enfrontar la CUP amb la base més moderada de l'independnetisme convergent, per dissuadir-los. La idea és una mica més intel·ligent, però el plantejament segurament és erroni. Tan erroni com quan la Catalunya d’abans volia prendre tant sí com no el model d’independentisme basc com a referent per iniciar el famós ‘procés’.
Ho hem dit sempre: Catalunya no és Euskadi. Res tenen a veure més enllà de la pertinença al mateix estat. Ni quan ens hi fixàvem nosaltres, ni ara que s’hi volen fixar ells. Ibarretxe no tenia ni tant sols el suport del seu partit, els abertzales estaven a punt de ser il·legalitzats, no hi havia un clam majoritari del carrer i encara hi havia ETA pel mig, per acabar-ho d’amanir tot. I, segurament desenes de factors més, com ara que allà hi ha el concert econòmic i aquí ni això. Catalunya ha pres la determinació real de fer un referèndum peti qui peti, i el govern ho té molt clar. Si ni tant sols ho intenten, el país els girarà l’esquena.
I és així com anem camí del 155, com demana Cebrián (sí, el del diari ‘progre’ El País i el Grupo Prisa), o cap a l’empresonament d’Artur Mas com també propugna amb el raonament tant intel·ligent que fa: «si hi va Urdangarín, per què no Mas?». És clar que sí, remena nena, que deia la Guillermina.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
