- Publicitat -
‘Habemus’ president. Ara sí, de manera oficial. Quim Torra ha promès el càrrec de president de Catalunya en la presa de possessió més minimalista de la història. Sense convidats, sense autoritats, sense pompa, sense la grandesa que requeriria un nomenament tan important en circumstàncies normals, Quim Torra ha esdevingut ja president de la Generalitat. No podrà comptar amb les competències del càrrec, però, fins que nomeni govern i el 155 s’aixequi -suposadament. I és probable que fins dilluns com a mínim no hi hagi executiu, perquè fins llavors no podrà anar a les presons de Madrid. I abans de fer govern, vol oferir als consellers destituïts tornar al càrrec.
L’esdeveniment ha durat menys de dos minuts, no ha pogut ser més sobri, ha tingut el mínim indispensable perquè sigui vàlid i s’ha acabat. Fins i tot algú dirà que ha tingut menys del que hauria de tenir. Ni hi havia foto del rei visible, ni bandera d’Espanya, ni Torra ha fet cap esment a la Constitució o al Rei. De fet, ha fet servir la mateixa fórmula que Puigdemont per prometre el càrrec: “Amb lleialtat a la voluntat del poble representada en el Parlament”. Això ha estat l’únic que les dues cerimònies han tingut en comú, perquè aquesta vegada el seu predecessor, el propi Puigdemont, no ha pogut ser-hi.
I per què, tanta sobrietat? Alguns han apuntat que ha estat massa desangelat, ja que per primera vegada el nou líder de Catalunya ni s’ha posat el medalló de Francesc Macià que ha passat de president a president des de llavors. El motiu, però, rau en el fet que Torra vol remarcar que l’hora és greu. Que no s’ha pogut investir el president que volien els catalans, que hi ha polítics a la presó i a l’exili, que Espanya està imposant la seva llei a Catalunya, i que el camí de la independència continua. Tot ha canviat. Tot és diferent. Cal demostrar-ho cada dia. Cal que no oblidem. Cal que no normalitzem.
Mentrestant, la ressaca de la clatellada judicial de Bèlgica a l’Estat espanyol encara continua. Les instàncies judicials espanyoles continuen traient foc pels queixals després de la derrota. Una derrota que semblava parcial i que s’ha confirmat que ho és. La fiscalia general de l’Estat ha demanat a Llarena que faci una
nova euroordre per extraditar Comín, Serret i Puig deixant clar que tenen un ordre d’arrest nacional. Aquest és l’argument esgrimit per la defensa i la fiscalia belga per rebutjar les euroordres.
A la vegada, el Suprem ja ha contactat la fiscalia alemanya per alliçonar-la i advertir-la que no cometi els “mateixos errors” que Bèlgica. Fent amics. Les extradicions són l’inici de la perdició de la justícia espanyola, però no serà fins la intervenció dels tribunals internacionals que quedarà en evidència com de podrit està el sistema judicial de l’Estat. Per això, però, haurem d’esperar anys d’impotència i presó.
Publicitat
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Publicitat
