Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

L’hòstia sideral

|

- Publicitat -

El cop que ha rebut avui el jutge Llarena podríem dir que ja s'ha apropat al KO. El tribunal alemany ha rebutjat una altra vegada les acusacions de sedició i rebel·lió per a Carles Puigdemont. “Alemanya no s'ha cregut res” del que li ha venut Espanya, titulava Der Spiegel. La hòstia és sideral perquè recordin, el que està responent Slesvig-Holstein és l'ampliació de la demanda d’informació que havia fet a Llarena en relació als càrrecs pels quals demana extradir al president Puigdemont, retingut a Berlín.

 

Publicitat

Pablo Llarena no fa mes que rebre hòsties, i no pas santes amb la internacionalització del judici; l'estratègia de l'exili és ben efectiva, si més no per aquells sobre els quals pesa una euroordre. Per esforços que faci la fiscalia alemanya, empesa per les peticions de l'estat espanyol, la justícia del país germànic no veu la necessitat de detenir ni, de moment, d'extradir Puigdemont perquè no presenta cap risc de fuga, ja que va fixar una residència estable al país. Granet a granet, el castell espanyol segueix desfent-se. Sí, més lentament del que pensàvem, però segueix desfent-se. La resposta de Llarena, mentrestant, ha estat ratificar la presó incondicional pels presos polítics que aspiren a ser consellers: Rull i Turull. Cada vegada amb menys fonament, mentre Rajoy intenta fer els màxims equilibris possibles per aconseguir que el PNB els aprovi els pressupostos i alhora blocar Rull i Turull.

 

Que Espanya es desfà ho hem vist avui amb la detenció (per fi) d'Eduardo Zaplana, acusat de blanqueig de diners. I ara també van rere el secretari d'Estat depenent de Montoro per irregularitats en responsabilitats anteriors. Mentrestant, el seu cap, el ministre Cirstóbal Montoro, assegura que no pensa cedir més ingressos de l'IVA ni l'IRPF a les comunitats autònomes, per la qual cosa la reforma del model de finançament ja és oficialment paper mullat abans de començar a debatre's.

 

Si els sembla que Espanya no s'esforça prou a seduir-nos (i ja no parlem més dels exiliats ni tampoc dels presos polítics), el virrei Enric Millo ha demanat als ajuntaments que prohibeixin que es pengin llaços grocs al carrer perquè poden propiciar enfrontaments violents. Això és com el titular del cap de setmana d'El Periódico: “Torra allarga el 155”. Sempre hi ha la mateixa idea en el rerefons de tot: la violaron porque iba provocando con ese escote o esa falda. O sigui, que es quedi a casa cuinant i així no hi haurà risc.

 

Fins que no ens n'adonem d'això, poc hi haurà a fer. Les declaracions de Millo venen a tomb dels aldarulls que els vàrem explicar ahir a Canet. El pitjor de tot és que ni Millo, ni tampoc la caverna, tenen el valor de reconèixer que la violència només està venint del seu cantó, i que des del seu bàndol, i fins i tot des de la Casa Reial, se'ls anima a fer-ho. És l'ultradreta de sempre la que actua, aquella colla de caps buits als que avui els brollarà el cervell de cultura històrica com mai, perquè hauran sentit en un bar dir a Inés Arrimadas que els Germans Badia, que no saben ni qui son ni si estan vius o morts, o eren futbolistes o cantants, eren racistes. Avui TVE deia que els aldarulls de Canet es van produir perquè els de les creus molestaven a gent que estava prenent el sol. Gran eufemisme per evitar dir que eren vint encaputxats d’ideologia neonazi. Brutal. Des del PSC, si encara se'l pot anomenar així, Salvador Illa donava suport implícit a aquests feixistes, per més INRI.

 

Altra vegada però, ens quedem amb Pedro Sànchez. En poc més d'una setmana, el PSOE ha estirat el seu discurs fins situar-lo a dreta de Ciutadans. Un error bastant important que implica que no tenen discurs propi, i que se senten amenaçats. Les conseqüències a què s'arrisquen poden ser perfectament que la gent ho capti i prefereixi votar directament Albert Rivera.

 

Sánchez ha brillat novament en una roda de premsa on ha tornat a explicar que enduriria el Codi Penal per poder imposar sancions a aquells que discriminin des del Govern. El millor ha estat quan una periodista li ha preguntat si podia posar algun exemple que pogués servir per aplicar aquesta reforma. El líder del PSOE s'ha desmuntat. Sánchez ha estat titubejant durant una estona, no sabia què dir, i quan li ha passat pel cap dir “pues no tengo ni puta idea, no sé que inventar-me“, ha deixat anar un somriure delator fins que se li ha acudit un exemple que ell mateix ha reconegut que no tenia res a veure per sortir del pas.

 

Se'ls veu el llautó a tots. Ajudin als seus conciutadans que encara dubten a què ho vegin, i caminem junts cap a la llibertat.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut