En una conferència de premsa de caire èpic, en una sala petita i plena a vessar amb més d’un centenar de periodistes, el Govern de Puigdemont a l’exili ha comparegut per donar la cara i traslladar un primer missatge molt contundent a Europa i Espanya. Puigdemont, Meritxell Serret, Meritxell Borràs, Toni Comín, Quim Forn i Dolors Bassa han donat totes les explicacions possibles des de Brussel·les. A Barcelona es quedaven la resta de consellers, encapçalats pels tòtems Junqueras, Rull i Turull.
Carles Puigdemont ha estat molt clar: no és a Bèlgica per demanar asil, sinó per denunciar i fer visible a Europa que a l’Estat espanyol hi ha una flagrant manca d’independència judicial i de garanties jurídiques. El president legítim ha volgut remarcar que el seu executiu no ha oposat resistència al 155 perquè no ha volgut generar cap situació de tensió vers la població i els funcionaris al país. Puigdemont ha parlat de la República que cal activar un cop l’independentisme reculli el guant de les eleccions il·legítimes i imposades per Mariano Rajoy i ratifiqui la declaració d’independència, si finalment ho fa.
Amb tot això el que es pretén és guanyar temps i visualitzar la causa a una Europa que segueix fent la vista grossa al que passa a la península. El president és conscient i així ho ha expressat que la República no estava preparada per arrencar des del primer dia amb la normalitat previsible, per això convida a la ciutadania catalana a fer-se càrrec que el que queda de procés serà llarg i que cal la màxima unitat per derrotar el 155 i permetre que República comenci a caminar. Puigdemont ha deixat ben clar que Catalunya no té por a les urnes i que acceptarà el resultat que en surti. I ha llençat el gran repte a Rajoy: serà capaç Espanya d’acceptar el resultat que emani de les urnes? Catalunya vol capgirar aquesta convocatòria electoral al seu favor, amb un govern a l’exili que treballarà el pla internacional amb discreció mentre suposem que el vicepresident Junqueras i Rull i Turull s’encarregaran de gestionar una hipotètica llista única on hi podria anar la CUP i… Albano Dante Fachín? Qui segur que no hi ha de ser és l’exconseller Santi Vila, que s’ha postulat formalment per encapçalar la llista del PDECat. La sort és que el termini per fer coalicions acaba d’aquí a una setmana, i no tindrem temps pel desgast mediàtic.
El cap de files de Podem Catalunya ha realitzat una altra conferència de premsa elèctrica una hora abans que la de Puigdemont on ha titllat la incursió de Pablo Iglesias de 155. Fachín ha dit que el líder estatal del partit pretén desplaçar, com ha fet Rajoy amb el Govern català, la direcció legítima i electe de Podem a Catalunya. Tota la raó. Iglesias intenta imposar una pregunta a la militància de Podem on es planteja, sense explicar com, ni per dir què, ni organitzats com, si es volen adherir al projecte electoral de Catalunya en Comú, que va trigar molt poca estona a acatar el 155 i afegir que es presentarien sense negociar res amb els independentistes. Iglesias també havia piulat en la mateixa línia el divendres. Fachin ha vist com li intenten fer el llit i incloure’l en una coalició que els seus militants ja havien rebutjat a la primavera, i plantarà cara.
Avui mateix el CEO ha publicat la darrera onada on ha saltat la sorpresa: l’independentisme recupera tot el terreny perdut durant el darrer any i se situa en el 48,7% (41,1% al juny). El no baixa fins el 43,6% (49,4%). Com deduiran, la notícia no ha aparegut a cap portada unionista, de moment. Junts pel Sí i la CUP repetirien majoria absoluta en escons però segurament no en vots, malgrat ja saben que en unes eleccions al Parlament només es compten escons. Tornem doncs al 27S però amb la diferència que el plebiscit el munta Espanya i la lògica indica que aleshores haurien d’acceptar el resultat que surti de les urnes. El discurs dels vots no valdrà perquè enlloc de muntar unes eleccions podrien haver pactat el referèndum. Però ja ens podem imaginar que diran.
La jornada d’avui ens ha deixat l’amenaça de Maza. El Fiscal General de l’Estat espanyol demana penes de fins a trenta anys de presó pels membres de la Mesa del Parlament que han anat permetent els consecutius debats sobre la independència a la cambra catalana. També hi ha Nuet, que ha estat utilitzat pels seus per denunciar la injustícia, tot oblidant de la resta de la Mesa que està processada pel mateix, quan l’independentisme sí que ha obert els braços a Nuet des del primer dia. Molt de compte: veient el que han fet amb Sànchez i Cuixart, es podria decretar l’ingrés a presó preventiva immediata. Que els membres de la mesa es plantegin sincerament no acudir a la vista.
Amb aquest panorama Puigdemont, que no vol que la situació es torni violenta, ha de tenir clar que el 21 de desembre dóna marge, però no es pot eternitzar en cas de victòria. La solució és guanyar les eleccions, conformar Govern i començar a desplegar la República desobeint el que s’hagi de desobeir. Això es pot fer progressivament, sense estridències excessives, però tenint molt clar que aleshores tard o d’hora pot haver-hi la tensió física que ara es vol evitar. No pot ser de cap altra manera perquè d’Europa ja no podem esperar res de res. Si no, caurem en un atzucac infinit que acabarà malament pels independentistes. En aquest futur Govern, i en la futura Mesa, caldria que ara sí la CUP s’impliqués a fons i assumís una quota de responsabilitat. I, de pas, que posés aquest plus necessari de tensió controlada des de les institucions per començar a fer el salt. L’independentisme també faria bé de fer el possible per atraure Dante Fachín, perquè el seu concert podria ajudar a desfer i a decantar l’empat que, volgudament i sota una estratègia maquiavèl·lica que pretén perpetuar l’Statu Quo està perpetrant Ada Colau, Xavier Domènech, Pablo Iglesias i les cohorts d’aquest sector.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
