Europa tremola. El continent passa per un dels moments més convulsos dels últims temps, fins i tot més que durant els moments més difícils de la crisi. Per què? Per una crisi de valors, de projecte comú, de rumb, d’europeisme i tants d’altres etcèteres. La Unió Europea ha tornat a aguantar-se la respiració aquest diumenge amb dues cites electorals, una a Àustria i l’altra a Itàlia, que podrien haver fet trontollar algun pilar bàsic sobre el qual se sustenta aquest transatlàntic.
Al final, cara i creu. La cara la trobem al país germanòfon, que ha acabat escollint l’ecologista Van der Bellen com a president de la República. A 6 punts, però, s’ha quedat Norbert Hofer, un ultradretà convençut. L’amenaça s’ha acabat en aquest sentit… de moment. L’any vinent, França i Alemanya decidiran si aposten per l’ultradreta xenòfoba. També amb tota probabilitat ho decidirà Itàlia l’any vinent en unes eleccions anticipades, perquè aquesta ha estat la creu d’ahir. El primer ministre ha dimitit després de perdre el referèndum constitucional, cosa que s’entén com un plebiscit contra ell i, en certa manera, a favor del Moviment Cinc Estrelles, també amb tocs xenòfobs.
I enmig de tot aquest soroll, què ha d’aprendre el sobiranisme català? En primer lloc, sembla que els referèndums els carrega el diable, ja que entre el Brexit, Colòmbia i Itàlia, la comunitat internacional potser n’ha tingut prou. No obstant això, ningú ha discutit la legitimitat de fer-ne i ningú ha dit que no acceptarà els resultats. Així doncs, continua sent el camí a seguir, sens dubte.
D’altra banda, davant la inestabilitat europea i l’auge de les ultradretes i els moviments populistes, és l’hora de reivindicar-se i demostrar que l’independentisme català no només no és res d’això, sinó que pot contribuir a tot el contrari: més Europa, més valors humanitaris i més societat del segle XXI, oberta al món. Escòcia ha pogut fugir de tots aquests estereotips, i Catalunya també ho ha de poder fer. Com? No només dedicant-se a prometre que la independència serà la panacea, aplicant ja algunes de les polítiques que incloguin aquests valors que la UE està veient perillar. En la mesura del que pugui com a comunitat autònoma, és clar. Així tota la comunitat internacional podrà pensar que acceptar Catalunya com a actor pot jugar més a favor que en contra per resoldre els seus problemes.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
