La imatge de la cadena humana de l'Onze de Setembre serà d'impacte i la mobilització que hi haurà darrere serà equiparable a la d'ara fa un any. Ara bé, si hi ha un acte que no té cap precedent i potser mai es repetirà és el de la via internacional. Més de 90 ciutats acullen el clam d'independència de catalans repartits pel món agafats de la mà defensant les seves arrels. Aquest és el cap de setmana clau.
La imatge de la Gran Muralla xinesa fa saltar les llàgrimes a molts, és la més espectacular i inimaginable. Serà un reclam per assegurar l'èxit el dia 11. La de Londres, per la seva banda, ha estat la més nombrosa amb 800 persones.
La plaça que uneix el Big Ben, parlament britànic i abadia de Westminster i el carrer que uneix els dos últims s'ha vist desbordat per una marea de catalans que han rebentat tots els càlculs de la organització.
La idea inicial -innocent-, preveia 200 persones. I la realitat els ha multiplicat per quatre, amb gent que ha arribat del sud del país i fins i tot de Gal.les. El repte de fer arribar el missatge als emigrants repartits per la zona, tant a Londres com a les altres 90 ciutats és majúscul. Menys temps, menys recursos, menys mitjans i cap estructura prèvia doten les cadenes exteriors d'una èpica incomparable.
El grup coordinador de la capital britànica estava ja en marxa a les nou del matí de dissabte, encara que l'acció fa un mes que es prepara. No viuen a Catalunya, el dia a dia per la majoria és l'immersió a la cultura britànica. En molts casos el Regne Unit els ha donat una oportunitat que Catalunya no ha estat capaç d'oferir. No obstant això, prop de vint persones han organitzat la Via Catalana a Londres, una reivindicació pel país que els va veure créixer, formar-se i agafar les maletes. Mesos o anys han passat, però el sentiment segueix intacte.
A més, l'acte ha servit per difondre la causa catalana entre els turistes i residents a Londres. La policia ha deixat que la marxa es desbordés, no hi ha hagut provocació de part de ningú i el públic se'n va amb un miassatge clar: un país al nord-est de la península ibèrica vol separar-se d'Espanya. Els transeünts mostraven curiositat, alguns suport, com un turista kurd:
– Un dia, vosaltres, i també nosaltres, serem independents. Defensem el dret d'autodeterminació de qualsevol poble.
Els catalans a l'estranger no donen l'esquena al país.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
