Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Mestres del simbolisme a la recerca d’una nova oportunitat

|

- Publicitat -

Meritxell Serret ha estat nomenada finalment la nova delegada del Govern català a Brussel·les. La consellera d’Agricultura a l’exili serà d’alguna manera restituïda a l’executiu català d’on va ser expulsada per l’article 155 i la repressió del Govern espanyol. La notícia s’ha rebut bé arreu i veurem si l’Estat hi diu alguna cosa. En realitat poc pot fer per impedir-ho.
 

A l’exili tenim també la consellera d’Ensenyament, la Clara Ponsatí que segueix parlant bastant clar. Ponsatí critica que tant PEDCat com ERC el que s’estan dedicant a fer ara mateix és perdre el temps preocupant-se per les engrunes autonomistes del poder. La consellera exiliada a Escòcia porta mesos recriminant aquesta ‘marxa enrere’ de les dues formacions majoritàries de l’independentisme, la qual cosa ha estat secundada a les xarxes per molta gent, que no vol dir que hagi estat secundada per molta gent, perquè les xarxes només en representen una part molt concreta, la qual cosa deixem per comentar un altre dia. Com a contrapunt, hi ha qui li replica que és molt fàcil dir tot això a toro passat, quan ella és igualment corresponsable com a antiga consellera de tot el que es va decidir durant els fets d’octubre i posteriors.
 

Publicitat

Mentrestant, Quim Torra s’ha reunit avui amb Pablo Iglesias en una trobada molt cordial en la què el representant de Podemos ha demanat ‘aparcar’ la reivindicació independentista per cercar punts d’acord amb el PSOE. Qualsevol excusa és bona, però sembla que a Torra serà difícil que el convencin per aquí. El president català, segons afirmen alguns mitjans, ha explorat algun tipus de possible col·laboració a Catalunya, coneixedors que amb la CUP a pocs acords més es podrà arribar. El president es manté ferm, i l’executiu, com a mínim de portes enfora, sembla cohesionat de cara a no oblidar l’1 d’octubre i la reivindicació d’una autodeterminació que Espanya no té cap obligació de negociar.
 

Cercar una nova finestra d’oportunitat és l’objectiu, però això requereix paciència i no tothom la té. Però, en realitat, no hi ha –aparentment- cap altra sortida a l’actual situació. Fins i tot la CUP s’ha mogut avui també per aquesta zona de confort del simbolisme, i ha demanat ratificar la Declaració de Sobirania que es va aprovar el 9 de novembre de 2015. L’experiència viscuda diu que fer-ho es pot fer, però que això no hauria de ser un condicionant per res, perquè cap d’aquestes declaracions han tingut mai cap aplicació real.
 

La CUP té un repte. Com bé saben, l’alcaldessa Montse Venturós, de Berga, ha estat inhabilitada per 6 mesos per cas de l’estelada penjada al consistori berguedà durant períodes de campanya electoral. La condemna és bastant absurda, més que res perquè Berga, és precisament Berga, i allà Espanya ho té cru. Deixant de banda això, Venturós ha decidit conjuntament amb el seu partit que desobeirà i que anirà a treballar igualment quan la sentència sigui ferma i s’hagi d’aplicar. Les paraules sonen molt bé i plenes de dignitat. Però el repte és el següent: què farà l’alcaldessa quan arribi a treballar i el secretari municipal li digui que no li accepta la signatura “perquè no és ningú” a efectes legals?
 

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut