No fa pas tants anys el Congrés espanyol li va prometre a Juan José Ibarretxe que en democràcia i sense violència terrorista “es pot parlar de tot”. Era una de les excuses per desatendre la petició de l’aleshores president basc d’un referèndum d’autodeterminació. Avui, 6 anys i mig després que el líder de l’esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, hagi sortit de la presó (on el van enviar per haver intentat reconstruir el seu partit mentre obligava a ETA a renunciar a la violència), Espanya ha tornat a encendre el discurs de la crispació, justament perquè avui Otegi tenia una visita programada amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en seu parlamentària.
L’enrenou que ha muntat l’unionisme ha estat considerable. Semblava que el Parlament català acollís la visita del dimoni. Mònica Terribas també ha estat criticada per haver-lo entrevistat en qualitat de conductora d’un programa d’una ràdio pública. El fet de base és, però, que el govern espanyol prefereix crear aquest soroll i aquesta crispació –no oblidem que a un mes de la repetició d’eleccions-, a afrontar el problema de fons que els anunciàvem al principi: el conflicte polític basc. Això és el que ha denunciat precisament el mateix Otegi davant Terribas. El líder de l’esquerra independentista basca, que ha enyorat una figura com la del president Mas a Euskadi, ha dit que el temps que ha passat a la presó l’ha fet reflexionar en aquest sentit. Otegi ha entès que el govern espanyol prefereix fer com si la xacra del terrorisme seguís –ETA fa cinc anys que va abandonar la violència- abans que abordar un problema polític on no tenen arguments.
Otegi, que ve de fer una gira per diversos països i democràcies europees difonent aquest missatge diu que ha recollit la perplexitat dels seus interlocutors, per com pot ser possible que la darrera organització terrorista de l’Europa occidental vulgui abandonar les armes, i el govern de l’Estat en qüestió, Espanya, negui aquesta via i posi tots els impediments possibles al diàleg.
És exactament el mateix que passa a Catalunya, però sense ETA. El rebrot del conflicte amb l’Estelada, a la que es demonitza com si fos una esvàstica nazi, té el mateix problema de fons: no voler afrontar el debat real: el dret a l’autodeterminació democràtic del poble català. És per això que amb la mateixa mentalitat que al segle XVI, els successius monarques i governs espanyols ens han volgut nacionalment assimilats i culturalment genocidats. Obrim els ulls d’una vegada.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
