Som a Nadal, aquell dia en què tenim un record per a Francesc Macià, a qui enyorem com a líder íntegre i amb valors. De moment, la persona que, conjuntament amb Lluís Companys i tot el corrent de llibertat d’aquells temps, van estar més a prop de fer de Catalunya l’Estat independent que a partir dels propers dies podem realitzar o bé frustrar. Fora del soroll i la lògica pressió cap a la CUP, convé conscienciar-nos de l’indignant darrera mentida del PSC: el no-referèndum.
De la “consulta legal i acordada amb l’Estat” de Pere Navarro, hem passat a la voluntat d’un pacte amb Podemos per part del PSC “però sense referèndum”. Ah! Ara que podrien ser l’Estat que permetés aquest referèndum diuen que no. Aleshores, per aconseguir aquesta consulta legal i acordada en la que deien que estaven d’acord si abandonàvem la via unilateralista (com bé sabíem tots, ho deien simplement per diluir l’independentisme), on representa que l’hem d’anar a demanar si ells se n'han desdit? Se m’acut que podríem anar a la Gran Bretanya, a veure si ens fan més cas, ja que allà com a mínim hi regna una democràcia.
Com veuen, Espanya és un gran bucle. Ara els altres diran que com que no troben majoria ens esperem quatre anys més, i així sempre hi haurà alguna excusa perquè esperem. I nosaltres, badant. Es fastigós veure en aquests temps com encara hi ha partits que, després de veure l’esforç d’evolució d’altres per complir amb els compromisos acordats amb la societat o els votants, són capaços de mentir de forma desacomplexada. Què defensaran ara els militants del PSC? Aquells que fa tant sols tres anys recitaven les paraules de Pere Navarro “consulta legal i acordada” gairebé com a lloros? No se n’adonen que el seu partit els ha estafat? Bé, la conclusió és que, com sospitàvem, ni ells ni el seu partit volien cap consulta ni cap referèndum perquè l’Statu Quo ja els va bé. Per això no critiquen el gir del PSC cap a l'espanyolisme. De fet, aquesta és la constatació que vam fer des del primer dia al dietari, quan el PSC va introduir aquest matís al tema de la consulta com a excusa per despenjar-se. Que no volen que Catalunya decideixi res ho podrien haver dit el primer dia, i haguéssim fet via abans.
No sé si van tenir ocasió o interès de veure el discurs del rei. Enguany, el monarca ha canviat la ubicació des d'on llegeix el seu tradicional missatge nadalenc -la Zarzuela-, pel Palau Reial. Felip VI va fer un discurs absolutament focalitzat en Catalunya, sense anomenar-la. De fet, per primer cop en un discurs de festes el rei espanyol dedicà nou minuts a defensar de forma molt contundent la unitat d'Espanya, i només un a l'economia (atur, etcètera), i un altre terrorisme. És realment significatiu que tot un rei que teòricament es manté neutre vulgui deixar tant clar que es vol erigir en el defensor de les essències pàtries i que cal salvaguardar la unitat d'Espanya, concepte que va esmenar unes setze vegades. En el fons, aquesta és una crida desesperada des de la Casa Reial i Espanya en sí a què Catalunya no se'n vagi, i a què els partits grans d'Espanya pactin perquè els independentistes no els guanyem la partida. I nosaltres ho hem d'aprofitar.
Cal desconnectar d’Espanya. No és hora de fronts d’esquerres excloents per anar a demanar referèndum a Madrid renunciant a la independència, ni de fer el joc a Madrid comprant el discurs que ens venen des del marc mental espanyol. Avui homenatgem al president Macià, d’Esquerra Republicana, i fa un parell de mesos vàrem fer el mateix amb Lluís Companys, el nostre màrtir. On és el nostre orgull de país i l’amor per les nostres pròpies institucions? Què preferim fer, engreixar els dies d’anar a fer ofrenes florals a presidents que “com a mínim ho van intentar” o bé collar-ne a un perquè ens dugui a la llibertat? Volem seguir tenint màrtirs o herois controvertits? Per què l’objectiu final quin és, la llibertat o el ‘No’ autodestructiu a tot? Volem ser o som? Acabin de passar una bona jornada nadalenca i preparin-se pel que pugui passar.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
