Nervis a Esquerra

El cop d'efecte de Puigdemont anant cap a Brussel·les, mantenint-se en llibertat i bastint una candidatura que ha amagat el PDeCAT, Mas i Pascal, sembla que està resultant força eficaç. L'última enquesta amb cara i ulls que s'ha publicat va ser ahir, a càrrec d'El Periódico, i donava un resultat sorprenent: Esquerra continuava encapçalant les enquestes, amb 30-31 diputats, però Junts per Catalunya se situaria segona amb 29-30. Puigdemont podria arribar a empatar amb Junqueras. Com ahir deia el Dietari, les perspectives que el president d'Esquerra no pugui ser cap de l'executiu català i ho hagi de ser Marta Rovira (com Junqueras ja va afirmar en una carta a la militància des de la presó) ha fet molt mal als republicans. La campanya electoral és, encara, molt llarga, i les tendències es poden accentuar. 

En qualsevol cas, els nervis d'una davallada electoral d'última hora han aflorat a Esquerra. Fins al punt de fer explícita la pregunta que es fa tothom: si guanya Puigdemont però no pot tornar a Catalunya, quin és el pla B dels post-convergents? En un míting avui al vespre, Carles Mundó ha donat per fet que el president legítim “es passarà molt temps a la presó” quan trepitgi el país per primera vegada. Mentre que Junts per Catalunya escombra també cap a casa seva però de manera més amable -diuen que tot votant independentista els hauria de votar a ells per reafirmar que es vol restaurar el govern Puigdemont-, Esquerra ha passat directament a l'atac. 

És greu pels interessos independentistes? No ho sembla pas. Com a mínim, de moment. En aquests comicis sembla força clar que entre els dos partits es repartiran el 40% dels sufragis i uns 60 escons, mentre que la CUP hauria d'arrodonir la majoria independentista amb un mínim de 8 escons i un 6% o 7% de vot. La clau serà fins a quin punt els unionistes o els tradicionalment abstencionistes es mobilitzen. 

Les demarcacions amb pocs diputats per escollir poden ser claus. Un escó amunt, un escó avall pot canviar-ho tot. És per això que el permís que ha rebut la Guàrdia Civil per entrar al Museu de Lleida i arrencar les obres de Sixena fins i tot “a la força” a partir de dilluns 11 a mitjanit podria ser transcendental. Si ho acaben executant abans de les eleccions i l'assumpte se'ls en va de les mans (no seria la primera vegada), el ressò podria ser monumental i podria contribuir a decantar la balança. Les obres se les acabaran enduent, però potser en el trasllat, perdran una oportunitat per evitar una nova majoria absoluta independentista.