Miquel Iceta ha introduït un element nou en la campanya electoral: la possibilitat d’indultar els líders independentistes que acabin condemnats. De fet, entre ahir i avui ha insistit en la idea que si arriba a la presidència de la Generalitat, demanarà un indult. Una idea que ha estat titllada d’ocurrència per part de Soraya Sáenz de Santamaría. La vicepresidenta del govern espanyol i virreina a Catalunya li ha dit que deixi treballar la justícia. Els diaris de Madrid també han fet escarni d’Iceta. Tots, com hienes, desitgen venjar-se de l’independentisme esquarterant-ne els seus líders. Iceta, però, vol apel•lar a la gent que, tot i ser unionista, li sap greu que Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart passin el Nadal entre reixes. Fins i tot, el líder socialista voldria rascar algun vot mitjanament independentista però que estigui cansat de la intensitat de la tensió política. És gat vell, ha renascut de les cendres, ha fet revifar el seu partit en un moment de plena expansió de Ciutadans. I, sobretot, ven la història de la “reconciliació” entre bàndols que busca. Com si estigués per sobre del bé i del mal, i com si la seva formació no hagués donat suport al 155.
Miquel Iceta mostra una faceta popular, cordial, i intenta evitar el frontisme. Però hi ha participat, sens dubte, així que ningú podrà indultar-lo a ell. Mentre la campanya electoral continua, els processos judicials també. El jutge del Suprem ha citat a declarar tres dels líders empresonats, Forn, Cuixart i Sànchez, per l’11 de gener. Junqueras es queda fora, perquè ha demanat recurs a la sala penal del Tribunal. Els altres han demanat fer aquesta declaració. A més, Jordi Sànchez, que es presenta com a número 2 de Junts per Catalunya, no podrà rebre cap permís per anar a cap acte de campanya. Ho ha anunciat avui també el Suprem, mentre la junta electoral continua perseguint llaços grocs i els mitjans públics catalans… és clar, el segon cas és realment el greuge comparatiu per a les candidatures, no?
