- Publicitat -
Carles Puigdemont ha animat el diumenge de ressurrecció difonent un missatge d’àudio des de la presó de Neumünster mitjançant un diputat del partit de l’esquerra alternativa alemany Die Linke. El president destituït pel 155 ha cridat la gent a no “abaixar la guàrdia” davant un estat que actua de forma “autoritària”. En un àudio de qualitat pobre que no passa dels 30 segons, li ha donat temps a acusar Madrid de “retallar drets fonamentals” i de recordar el gest de les Nacions Unides en defensa dels drets humans a Catalunya. En concret, el consell de drets humans de l’organisme ha admès a tràmit demandes tant de Puigdemont com de Sànchez en defensa dels seus drets polítics.
El president empresonat també ha demanat a la gent que es mobilitzi, però pacíficament com fins ara. Unes paraules que demostren que està ben informat, ja que des de fa una setmana, els CDR no han parat de tallar autopistes, aixecar barreres, fer marxes lentes i altres accions com a protesta, fins al punt d’ocasionar alguns aldarulls.
Tot plegat ha provocat que opinadors espanyolistes i fins i tot partits com Cs ja intentin justificar una suposada violència inexistent que ha de fer podrir els líders independentistes a la presó durant 30 anys per rebel·lió. La clau de volta de tot és precisament aquest concepte, que és el que elevaria una condemna màxima de 6-8 anys per malversació a prop de 40.
Els que són a les presons de Madrid poden fer front a aquesta pena si és que es demostra violència -el llistó del jutge per donar per vàlids actes violents podrien ser informes de la mateixa policia que, sota les ordres de Fernández Díaz, va conspirar per intentar transformar en corruptes polítics com Oriol Junqueras. Ara bé, els que són fora estan a les mans d’altres jutges. Jutges de debò. La premsa alemanya s’ha encarregat de posar l’afer Puigdemont a l’agenda del govern Merkel, i molts opinadors de grans mitjans de comunicació germànics ja han qüestionat que a Puigdemont se’l pugui acusar de rebel·lió (o d’alta traïció, en el codi penal alemany), perquè no hi va haver violència. Alguns fins i tot mostren estupefacció que la base de tot plegat siguin les manifestacions del 20 de setembre de 2017 i una votació.
En qualsevol cas, l’assumpte és vox populi i els que remenen les cireres a la UE s’han vist del tot immersos en l’afer català i amb l’obligació de pronunciar-se. Els més agosarats diuen que la detenció estava pensada per part de Puigdemont precisament perquè el tema esclatés en terres de Merkel. Si és així, de moment l’operació ha sortit rodona. Però és clar: falta la segona part, que Alemanya no doni la raó a Llarena amb, com a mínim, el crim de rebel·lió.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Publicitat
