‘L’últim adéu’, és l’eufemisme per parlar d’un enterrament, un funeral o un acte de record per algú que acaba de marxar. És el cas del doble homenatge que Muriel Casals ha rebut aquest dijous a la tarda. Òmnium ha concentrat una multitud al parc de la Ciutadella, que l’ha pogut recordar col·lectivament. Lluís Llach hi ha posat la cirereta cantant ‘Abril 74’ a capella de manera emocionada.
Just abans, el Parlament de Catalunya també ha fet un acte institucional de record a la Muriel amb discursos emotius de Carme Forcadell i Carles Puigdemont, que ha dit: “El nou país durà també el teu nom”. Per això, podem dir que el d’aquest dijous no és un ‘últim adéu’, perquè l’esperit de Muriel Casals ha de ser present en els propers mesos de la política catalana.
De fet, ja ho està, perquè el nou president del país, Carles Puigdemont, ja està demostrant aquella serenor i ganes de diàleg però amb fermesa màxima i sense voluntat de renúncia propis de qui va ser presidenta d’Òmnium. En una entrevista a RAC1, s’ha refermat en la idea d’ignorar el Tribunal Constitucional i no suspendre ni canviar el nom de la conselleria d’Afers Exteriors: “Ni tan sols posarem Tipp-Ex a la targeta de visita de Romeva”, ha dit.
Cap ganes d’arronsar-se i discurs directe és la línia del discurs de Puigdemont, que difereix el de Mas sobretot en el segon element. No obstant, tot i usar sentències mediàtiques, com la de dimecres al Parlament, mai no se li ha escapat cap exabrupte i, a més, ha demostrat actitud dialogant amb els altres grups al Parlament. No només per l’aprovació a la cambra catalana per unanimitat de retornar la paga doble de 2012 als treballadors públics, sinó perquè de moment no ha tingut una mala paraula per Catalunya Sí que es Pot, amb qui diu tenir una àmplia sintonia.
De fet, tot i els només 11 diputats que Lluís Rabell té al Parlament, no se’ls pot menysprear, ja que els barcelonins es van bolcar el maig passat amb Ada Colau i els catalans amb En Comú fa dos mesos. El sector Iniciativa-Podem és clau per acabar de decantar la balança cap a la independència, i depèn de com acabin les negociacions per la presidència espanyola, es podrien quedar desemparats i serà l’hora que Puigdemont contribueixi a convèncer-los. Ara bé, per aquesta tasca, allò que segur que es necessitarà serà l’esperit de la Muriel.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
