La històrica decisió de CiU de no donar suport al decret exprés de coronació del nou monarca ha cogut molt a l’Estat. Del “sí” que hagués donat Duran i Lleida al “no” que volia imposar CDC s’ha acordat una abstenció que s’ha llegit en clau de país des de Madrid. A més, el president Mas té un viatge programat pel dia de la proclamació de Felip VI als Estats Units al que no sembla voler renunciar de moment. Avui divendres tant Soraya Sáenz com molts mitjans de la caverna han vomitat bilis contra el president i CiU.
Però qui ha estat més visceral amb el govern, i sobretot amb Artur Mas, ha estat precisament el seu diari de confiança, La Vanguardia. El rotatiu dedica la seva editorial a jutjar de forma molt negativa la decisió de CiU d’abstenir-se de la votació. Els arguments giren al voltant de la “descortesia” amb la monarquia. Altre cop les velles formes i el no fer enfadar –des del punt de vista d’un esclau- a l’amo. Recordin també que el director del diari, Màrius Carol, fou corresponsal monàrquic de 1993 a 2002, a banda de ser un amant de la cortesia i la naftalina d’èpoques passades. La Vanguardia creu que amb això i un especial de quaranta pàgines sobre les virtuts de la reialesa, al poble li entrarà una dèria sobtada per anar a comprar tasses de prendre te amb la foto de Felip VI i Letícia com si això fos Anglaterra. Aquesta important capçalera –com tantes d’altres d’igual o major envergadura- ha caigut en el parany del paradigma digital: creure’s que podrà exercir la mateixa influència que quan no hi havia xarxes socials.
Fa molt de temps que La Vanguardia abusa del prestigi de ser un diari degà a Catalunya, de ser l’amic del poder i de la classe burgesa de Barcelona, i es creu amb el luxe d’anar posant semàfors verds a Rajoy al mateix temps que en posa de vermells al president Mas. De la mateixa manera, el govern es tira pedres a la seva teulada quan promociona econòmicament la difusió d’aquest diari per tota la xarxa ferroviària i per d’altres llocs. Allò que no entén el rotatiu però, és que mentre el president mantingui aquesta descortesia vers l’Estat, amb fermesa, mai perdrà el favor del poble. La Vanguardia hauria d’entendre que el president no mossega la mà del que ens dona de menjar, perquè en realitat la clau del destí d’Espanya la tenim els catalans.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
