“Ara és l’hora que els polítics facin la feina”, “ja n’estem farts de manifestacions que no troben la reacció dels nostres representants i que no serveixen de res”,“nosaltres ja hem fet el que havíem de fer i ara són ells qui han de culminar el procés”. Són els principals arguments emprats per aquells independentistes que refusen anar a la manifestació descentralitzada d’aquest diumenge. Tota la raó del món, però…
Algú es pensa que la independència s’aconseguirà des del sofà? Algú de veritat creu que els polítics apostaran tan fort si no veuen ningú darrere als carrers? Algú es pensa que el món no estarà mirant a Catalunya aquest diumenge per veure si és capaç de completar un lustre sencer de mobilitzacions? És tan gran l’esforç de sortir un cop a l’any a reivindicar que volem la independència, tenint en compte que ens passem parlant-ne, desitjant-la i lamentant-nos dels polítics els 364 dies restants de l’any?
És segur que l’impacte d’aquesta Diada no és tan gran com la de 2012, quan l’independentisme va sortir de l’armari per la porta gran i va fer caure un Govern. O com la de 2014, quan Carme Forcadell, en l’apogeu de la influència de l’ANC, demanava posar les urnes a Artur Mas. Ara les urnes s’han posat ja més d’una vegada i els partits ja tenen la majoria absoluta que necessiten. Són ells els únics que poden complir amb el mandat, però polítics i societat han d’anar agafats de la maneta, totes han d'estar perfectament coordinades.
Un pilar s’ha mantingut ferm durant quatre anys i ha donat opcions d’èxit al triomf. Si ara que s’està intentant consolidar l’altre pilar –unitat dels polítics- l’altre cau, fracassarem igualment. I no per culpa d’ells. Hem de ser conscients que amb un president renovat, sense motxilles, sense trajectòria política i sense afany d’eternitzar-se a la Generalitat, l’escenari pot canviar ara que comencen a donar fruits els seus mesos de feina. I el seu discurs televisiu d’aquest dissabte deixa moltes proves que la seva missió principal és la independència, com sigui possible. “Caldrà prendre decisions que garanteixin que Catalunya pugui escollir en llibertat el seu camí”, ha afirmat en una mostra de valentia que haurà de corroborar amb fets.
Anna Gabriel també ha parlat clar aquest dissabte: “Davant del repte de trencar amb l'Estat espanyol i de construir una República, hem d'entendre que això requereix d'una mobilització permanent; i cal gent que estigui disposada a fer-ho”. I encara ho ha reblat, tot amenaçant de vaga general en el moment més sensible per posar pressió: “La llibertat té un preu i hem d'estar preparats per pagar-lo”. I el preu, a hores d’ara, és anar a la manifestació d’aquest diumenge.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
