Ciutadans està a vuit escons de ser primera força al Parlament, segons l'última enquesta del CIS de què parlàvem ahir. Seria una situació inversemblant, ja que ni el millor PSC ha aconseguit mai desbancar CiU d'aquesta situació de privilegi, però amb l'embranzida actual del partit d'Albert Rivera a l'Estat, tot és possible. La promoció de què ha gaudit tots aquests anys per part dels mitjans de comunicació espanyols més dretans per posar pressió al PP -mitjançant l'aparició a tertúlies, debats i entrevistes- ha aconseguit l'efecte dominó que buscava i el jove partit ha pogut fer el salt a la política estatal. El ressò ara es veu encara més intensificat i mentre que Podemos sembla haver tocat sostre, Ciutadans està en progressió meteòrica. A Catalunya, no només els mitjans espanyols l'impulsen, sinó que el PSC també li ha donat un cop de mà en els últims anys.
L'últim motiu que han donat als votants és l'espectacle de l'agrupació local de Lleida. Els fets són els següents: Àngel Ros apuntava fa un temps a deixar l'alcaldia, i la seva mà dreta, Marta Camps, es fregava les mans amb la possibilitat de ser alcaldessa, però quan Navarro va plegar, el batlle de Lleida es va desentendre de tot plegat i es va aferrar a l'única cosa que li donava seguretat: l'alcaldia. Les opcions de Camps de rellevar-lo en el proper mandat s'esfumaven. És quan se suposa que deurien començar les tensions, que van culminar amb els rumors que presumptament Ros va fer circular relacionant la família de la seva número 2 amb la trama Gürtel. Arran d'això ell la va cessar com a regidora d'urbanisme de manera fulminant el mes passat, ella s'hi va tornar acusant-lo de malgastar diners públics -per no dir malversar- i, tot i que poca gent li va donar crèdit, la Fiscalia Anticorrupció ha investigat aquest dimecres l'Ajuntament de Lleida, la Paeria. És evident: Marta Camps s'ha suïcidat políticament, però a canvi li crea un problema immens a Àngel Ros a menys de tres mesos dels comicis.
Ja fa uns anys que el PSC posa les coses ben fàcils a Ciutadans per continuar sumant. Fins ara, el repartiment de diputats clarament unionistes no era un problema pel procés. En les eleccions al Parlament de 2012, C's, PP i PSC sense els tres crítics sumaven 45 escons. Des de llavors, totes les enquestes fins principis de 2015 han donat a aquest grup de partits una forquilla de 40-45 seients al Parlament, uns 15-20 a la suma dels ambigus ICV i Podem i uns invariables 75 (la majoria són 68) als netament independentistes. L'última enquesta d'El Periódico deixa la suma de CiU, ERC i CUP en 68-70 escons. Què vol dir això? Que els blocs dels 'ambigus' i dels unionistes estan molt actius, molt vius -sobretot Ciutadans i Podem. Així, l'embarrancament actual del procés produeix desmobilització en els votants independentistes o fins i tot canvi de bloc, perquè les alternatives ara són actractives. No val a badar. El “tranquils, l'independentisme està intacte i l'11 de setembre ja sortirem tots a demostrar-ho” no serveix. La passivitat i falta d'unitat podria esborrar el somni d'una majoria sobiranista al Parlament. Enguany el dia important no és l'11 de setembre, sinó el 27.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
