Avui hem sabut que el president Mas va enviar el 20 de desembre una carta als presidents dels 26 països de la Unió Europea –deixant de banda Espanya, per raons òbvies-, explicant-los breument el procés democràtic i pacífic que s’ha iniciat, i encoratjant-los a donar-hi suport. L’anunci és anterior a l’ofensiva diplomàtica de Margallo, i ha deixat descol·locada l’oposició d’aquí, i d’allà. El 2014 no serà l’any en què haurem de lliurar la batalla democràtica més important de la nostra història. El 2014 és l’any en què hem de lliurar aquesta batalla. Comencem-nos a mentalitzar de que ja hi som.
En les reaccions d’alguns dels polítics a l’anunci del govern, ja hem pogut notar que alguns s’han ennuegat amb els pinyols del raïm. Els efectes de la festa de cap d’any s’han notat en proclames efervescents com les que ha fet el retornat Miquel Iceta –un dels artífexs de la desfeta de l’Estatut a Catalunya-, dient que “abans arribarà el federalisme que la independència, no és una ingenuïtat”. Cal acatar “la voluntat dels ciutadans espanyols i esperar a que arribin temps millors”, en referència a la indisposició actual tant del PP com del PSOE per transformar Espanya en un Estat federal. De ser així, podríem demanar que tornessin a erigir la Ciutadella i deixessin els canons apuntant-nos; per què no oblidem que la existència de la nostra cultura emana de la voluntat de la sacrosanta Constitució.
Desacreditar sense més arguments que les típiques desqualificacions de titular, no fa més que desprestigiar la llengua de qui llença els improperis. Lucena (PSC) parlava de “carta exòtica”, Rodríguez (PP) de “desprestigi d’Espanya”, Rivera (C’s) d’”spam”… Sembla una competició per veure qui la diu més grossa, quan l’assumpte és de màxima importància. Però això és el que pretenen. Avui a Espanya estaven entretinguts amb l’enquesta d’intenció de vot de El Mundo, just en el moment en què el govern espanyol ha accelerat el procés d’involució democràtica, la recentralització, alguns brots verds… mentre el PSOE s’embranca en un debat intern difús sobre la reforma de la Constitució –no en el sentit federal, compte-, ple de complexos. A aquesta tremolor, la resposta dels ciutadans espanyols que hem d’acatar és la de donar dos punts de creixement al PP (33,3%) respecte la darrera, i relegar a mínims històrics al PSOE (24,4%). O sigui, blindar l’Estat central davant de qualsevol iniciativa forana de regenerar la democràcia. Adéu Espanya.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
