Com augurava El Dietari del Procés ahir, el govern socialista de Pedro Sánchez enviarà la moció simbòlica d’ahir impulsada per la CUP i recolzada per JxC i ERC amb poques ganes, al Tribunal Constitucional. Celáa, la ministra portaveu espanyola, ho ha anunciat concretant que aquesta és la via judicial, però que la política seguirà anant per una altra banda. Elsa Artadi, el seu equivalent a Catalunya, ja ha qualificat d’imprudent aquesta decisió a només tres dies d’una trobada entre Quim Torra i Pedro Sánchez, on el català hi va amb un referèndum sota el braç, i l’espanyol amb un simple retorn a l’autonomia. Un punt de partida, com veuen, complicat.
El president de la Generalitat i el seu vicepresident, Pere Aragonès, han estat aquesta tarda a Puig de les Basses, fent una visita a Carme Forcadell i a Dolors Bassa. Segurament, dins la presó la tensió no ha estat tant gran com quan la presó era Alcalá Meco, Estremera o Soto del Real. Això, però, no és cap excusa. I les preses polítiques han demanat que no se les utilitzi com a moneda de canvi en les negociacions. El president de la Generalitat també s’ha trobat amb Alberto Garzón, el cap visible d’IU. Garzón ha beneït la reunió entre els dos presidents (gràcies?) però ha recordat que “dialogar no és negociar”. Genial, però res de nou. L’esquerra espanyola va prometre un munt de coses quan Rajoy campava lliurement els darrers anys i ara, quan arriba el moment, un dels principals arguments és que no tindran temps de fer res i, per tant, no faran res. Ni reforma laboral, ni solucionar l’assumpte català…
Paral·lelament, l’ANC i Òmnium han presentat, com ja va filtrar fa setmanes Vilaweb, l’acció d’enguany per la Diada. Com esperàvem, no es reclamarà la llibertat dels presos polítics en el lema principal, i es proposarà omplir la Diagonal, de Glòries fins a Palau Reial. Ambdues entitats no s’han tallat en ambició i caldrà veure si aquest any la crida reuneix tanta gent o no com d’altres anys. La veritat és que a priori, els auguris no són massa massa bons.
Sobre el lema triat, enguany serà “Fem la República Catalana”. Un lema que recorda al “Fem República” d’ERC, on l’única diferència és la concreció. Certament, després dels posicionaments que ve fent darrerament l’entitat i, sobretot la seva presidenta, Elisenda Paluzie, sorprèn que no es digui “Som República Catalana” o alguna cosa similar. Les crítiques, però, se les ha endut el disseny: una tipografia esprimatxada i posada en diagonal amb quatre barres a dalt i quatre avall. Els sona? Efectivament, la composició s’assembla molt al disseny del logo de Junts per Catalunya (que a la vegada van copiar clarament la composició del seu logo i imatge a En Comú Podem-CeC). Això ha donat peu a gent més esquerranosa a tornar a titllar l’ANC de partidista i de decantar-se cap a JxC. D’aquest judici es desmarca curiosament a Òmnium, que se suposa que és coresponsable d’aquest disseny.
Per què? El lideratge de Carme Forcadell i la primera embranzida del Procés van marcar un topall que no s’ha pogut mantenir amb Jordi Sánchez després. Les dades de nombre d’afiliats són bastant clares, i indiquen que tal ha estat la davallada, que Òmnium ha agafat el relleu com a entitat transversal: si fa un any les dues entitats vorejaven els 50.000 socis, avui Òmnium té vora els 120.000 afiliats, i l’ANC uns 37.000. El lideratge i les decisions que s’han anat prenent hi tenen un paper rellevant. Quan els Jordis van ser empresonats, Jordi Cuixart, com a president d’una entitat cultural fundada el 1961 (un altre factor a tenir en compte) va decidir no fer el salt a una llista electoral com sí va fer Jordi Sànchez. I això segurament ha acabat penalitzant l’Assemblea.
L’ANC es va fundar amb l’objectiu de ser una entitat fugaç: quan s’assolís la independència (es preveia el 2014), s’autodissoldria. Òmnium és una entitat molt més polivalent i de més llarg recorregut, i és lògic que al final s’acabi imposant. La vida de l’ANC s’està allargant més del previst i la gestió d’aquesta serà cada vegada més complicada. Això no vol pas dir que l’entitat ni s’hagi tornat minoritària ni menys important, però sí que es fa palès que Òmnium, per trajectòria i regularitat ha sabut sensibilitzar i fidelitzar més la gent. Jordi Cuixart va obtenir més vots en la seva reelecció com a president de l’entitat des de la presó (amb 28.151 vots dels socis -d'un total de 28.183), que Soraya Sáenz de Santamaría ahir (21.513 vots) a les primàries del PP.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
