Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

On és la gran mentida dels independentistes?

|

- Publicitat -

Més escarni. Méndez de Vigo preguntava avui en roda de premsa del consell de ministres on és la República que van prometre els independentistes, aquella “gran mentida”. Com si la cosa no anés amb ell, o el seu govern no fos el responsable directe de la frustració d’aquesta República, més enllà dels errors que hagin pogut cometre els independentistes. Aquesta és la pluja radioactiva que els partidaris de la República han de patir clavats a la creu del 155 diàriament, i fins que el Govern espanyol vulgui, no ens enganyem.

La República Catalana és perfectament viable i desplegable si se la deixa. Si el neofranquisme no s’hagués imposat com ha fet –de moment-, la República s’estaria desplegant, com estava previst, i durant aquesta nova legislatura es podrien activar les estructures d’estat, i la nova Constitució. Una Constitució Catalana consensuada només a Catalunya que podria fer-se a la nostra mida i per a la nostra prosperitat i desenvolupament i, sobretot, pel dels nostres fills. El millor llegat que els podem deixar. Imaginin-se que poguéssim decidir ja sobre hospitals, infraestructures, productivitat, economia, tecnologia, universitats, recerca, ensenyament amb els recursos de més i amb legislació pròpia… tot sense haver de superar una vegada i altra el mur de Madrid, un ens que decideix des de 600km de distància com ha de viure la gent d’aquí, que per ells no suposa més que una província rica d’on recaudar impostos per anar-se pagant privilegis sumptuosos.

Publicitat

Som a la recta final del pacte de Govern per aquesta legislatura, una negociació absolutament pervertida per aquest govern espanyol que ens ha imposat eleccions i repressió. JxC i ERC apuren les hores mentre els seus afins es tiren els plats pel cap a les xarxes. Aquest migdia ha aparegut el primer baròmetre del CEO de 2018, realitzat durant el període del 10 al 30 de gener, en el qual hom hi troba una dada reveladora: l’independentisme perdria un 8% de suports i baixaria fins al 40%, mentre que la preferència per romandre a Espanya s’elevaria al 53%.

Aquesta és la dada simple i fàcil d’analitzar. Per altra banda, però, si mirem com quedaria el repartiment d’escons, ERC (que segueix essent vilipendiada, acusada d’haver-se tornat autonomista) empataria amb Ciutadans amb una forquilla d’entre 33 i 35 escons. Inés Arrimadas obtindria però més vots. Sense l’efecte del retorn del president, que ja s’ha vist frustrat, la llista del president obtindria entre 29 i 31 escons, i la CUP entre 7 i 8. Això suposaria augmentar la forquilla de l’independentisme parlamentari fins als 69-74 escons, una xifra força més optimista que l’actual en realitat. La resta de partits quedarien igual. Fins i tot el PP podria perdre algun diputat. A Madrid, els republicans farien finalment el sorpasso a En Comú Podem, amb uns 13 diputats, per uns 9 dels comuns.

I això com es menja? Bé, en primer lloc és una enquesta. I pel que sembla, ha seguit una metodologia diferent a les darreres, ja que s'ha encarregat des de Madrid. Ja saben que depèn a qui es pregunti, podent sortir uns resultats… o uns altres. Dit això, com totes les enquestes, es poden fer les lectures que tothom cregui més adients als seus interessos. La premsa unionista ha subratllat amb marcadors la xifra del 40%, però a nosaltres no se’ns ha escapat el contrast d’això amb l’augment percentual de suport en vot als partits netament independentistes: 48,4%. Ja saben que això del 50% dels vots és una trampa més, i que el dia que hi arribem, si finalment passa, ens diran que aleshores hem d’arribar no sé on, i així fins l’infinit. Què ens toca fer?

L’independentisme té encara una sèrie de reptes per davant, molt importants i que no pot abandonar:

-Formar Govern
-Afrontar una possible resposta de país als judicis que se celebrin a priori a finals d’any en els quals els presos polítics segurament seran condemnats. Això podria incloure eleccions anticipades.
-Eixamplar la majoria a l’àrea metropolitana
-Aconseguir l’alcaldia de Barcelona. Aquest és un objectiu imprescindible si hom vol seguir tenint opcions d’estendre la necessitat d’aquesta República Catalana. Imaginin-se una alcaldia independentista post Colau que tingui les eines de l’alcaldia per anar estenent el missatge per tota la ciutat comtal. Què passarà aleshores?
 

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

 
Publicitat

Opinió

Minut a Minut