Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Ostatges

|

- Publicitat -

Molta, molta emoció als ulls de Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Carles Mundó, que ja han recuperat l’anhelada llibertat, després de més d’un mes tancats a la garjola. Les primeres a tornar a lluir el somriure han estat Dolors Bassa i Meritxell Borràs, una imatge que ha estat recollida en unes fotografies precioses. Unes hores més tard, ja amb la negra nit de fons, els quatre consellers del Govern de Catalunya, Romeva, Mundó, Rull i Turull han vist la llum i han pogut abraçar els seus. Ho han fet caminant amb pas ferm aplaudint els concentrats, abraçant-se, com han fet elles també, amb els seus estimats. Els consellers han pujat als seus respectius furgons i ara ja fan camí cap a Catalunya. Els esperen uns dies de repòs i de família, i mig país en situació d’auxili que necessita la seva força.
 

Però, i Oriol Junqueras? I Joaquim Forn? On són els Jordis?
 

Publicitat

Maria Dolores de Cospedal deia molt clarament en un vídeo que corre com la pólvora que aquestes eleccions s’havien convocat perquè les guanyessin els partits “constitucionalistes”. Més clar, l’aigua, i a fe de Déu que és així. Ja només els falta il·legalitzar partits, cosa que de ben segur que els ha passat pel cap de fer en algun moment. La decisió del Tribunal Suprem d’avui ha estat alliberar Mundó, Romeva, Rull, Turull, Borràs i Bassa, però mantenir a la presó a Oriol Junqueras, Jordi Sànchez (el nostre estimat prologuista), Jordi Cuixart i a Quim Forn.
 

Ja ho veuen: mantenir empresonat un de cada partit o entitat (per bé que Sànchez formalment ja no és el líder de l’ANC). Més arbitrari impossible. L’escarni segueix sota el pretext que són gent perillosa susceptible de repetir un “esclat de violència” com el que consideren que es va viure quan la Guardia Civil va assaltar la seu de la Conselleria d’Economia. Pels consellers que han sortit de presó, la fiança interposada ha estat de 100.000€ per cap, que s’han abonat ràpidament des de la caixa de resistència de les entitats. El pitjor de tot, si encara hi ha quelcom més detestable que això, és que la notícia de la retenció dels líders polítics s’havia començat a intuir aquest cap de setmana a través de filtracions a la premsa afina al règim espanyol.
 

En relació a tot això, Carles Puigdemont i els consellers a l’exili han anat a la vista d’avui, la definitiva, davant del jutge flamenc. L’òrgan competent belga ha dit que dictarà resolució el 14 de desembre, així que, de moment congelem durant deu dies més aquest flanc. No ens cansarem de dir que és molt trist que Junts per Catalunya, la llista del president, no pugui comptar tampoc amb el seu cap de llista en condicions de normalitat. Darrerament estem veient a Puigdemont fer els seus mítings casolans en forma de missatges a través d’Skype. Recordin que Jordi Sànchez és el número dos d’aquesta llista i tampoc hi serà perquè seguirà a presó.
 

Tot això que està passant li importa molt poc a Catalunya en Comú. Mentre Inés Arrimadas deia que respectava les decisions judicials d’avui, Iceta feina veure que estava afectat pel desgreuge, i Albiol se n’alegrava directament, ahir Pablo Iglesias rebentava la seva candidatura filial a Catalunya dient que els independentistes s’ho havien buscat perquè “han contribuït a despertar el fantasma del feixisme”. Aquesta és la nova esquerra revolucionària, la de la revolució des del sofà veient Joc de Trons, i imaginant-se que són Daenerys Targaryen, mentre mengen crispetes i veuen treure foc als dracs. La que quan arriba el moment de la veritat bloquen l’avenç de la llibertat i, malgrat això, possiblement acabin essent decisius.
 

El feixisme no es desperta, el feixisme es combat perquè mai s’ha adormit. Tant de bo algun cop aquesta detestable esquerra espanyola de saló desperti algun dia i faci algun favor a la democràcia, als demòcrates, i a la República, la que sigui. Això sí, de tuits de Xavier Domènech i d’altres candidats liles dient “qué mal todo”, “injustícia” o “qué desastre”, els que vulguin.
 

Tant Pablo Iglesias, com Ada Colau, Monedero, etcètera, l’únic que fan és mirar les enquestes. Avui n’ha sortit una del CIS que diu que els independentistes perdrien la majoria absoluta, i Ciutadans empataria amb ERC com a primera força en nombre de vots. L’espanyolisme va cridant al vot útil cap a Inés Arrimadas. La cuina de l’enquesta governamental els infla el percentatge en un 9% del vot directe a l’estimat i dóna a l’independentisme un vot total del 44%, exactament la mateixa xifra que va donar-los el 27S (finalment va ser del 48%). Ningú no sap què passarà realment en les eleccions catalanes més disputades de la història, però el que està clar és que l’amenaça cada vegada és més real, en unes eleccions que seran il·legítimes, i molt alterades. Veurem què passa.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut