Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Pals de cec

|

- Publicitat -

La situació d’avui ha deixat a tothom perplex. Quan hom tenia coll avall que avui hi hauria el primer intent d’investidura, el president del Parlament, Roger Torrent, ha decidit unilateralment no autoimmolar-se i fer una pausa tècnica per, com ha expressat ell mateix, trobar la manera de fer efectiva de veritat la presidència de Carles Puigdemont, a qui considera l’únic candidat possible ara mateix. Així, també segons ell, podria intentar complir la demanda d’empara que el president Puigdemont li havia fet arribar també sense consens previ.
 

Però l’aplaçament no ha caigut bé a Junts per Catalunya, ni tampoc a la CUP, que no preveien aquesta situació, ni ningú els n’havia informat prèviament. Tampoc s’ho ha pres bé la gent concentrada al carrer, que ha mantingut les concentracions fins ben entrat el vespre. Els partits internament han bullit, i les declaracions i els retrets han estat una autèntica pluja de ganivets. I els del 155 contents, perquè creuen que el Parlament ha acatat els darrers condicionants del TC. Torrent, però, s’ha apoderat del rellotge de sorra, a efectes estratègics i això mai està de més. Com saben, si avui s’iniciava un debat d’investidura, que molt probablement seria avortat per la maquinària de l’Estat espanyol, i a més portaria acompanyada la pega que el cronòmetre de la convocatòria automàtica d’eleccions en dos mesos s’activaria, com va passar amb Mas.
 

Publicitat

Tot ve d’un peix que es mossega la cua: el president Puigdemont va crear un artefacte diferenciat del PDECat per guanyar unes eleccions amb un únic missatge: “si vols que el president torni, vota el president”. Efectivament, si el president torna ara serà detingut, com ens recorda cada dia Madrid. L’argument de Junts per Catalunya és lògic: no voldràs que el president vagi a la presó? Evidentment, són molt pocs els que ho volen, però això ja se sabia, i bona part d’ERC i de la societat civil pensen que la promesa va ser poc honesta, si realment el president no estava disposat a tornar, i simplement era un argument per guanyar les eleccions, com va passar. Bé, amb el permís d’Inés Arrimadas.
 

Per altra banda, Junts per Catalunya retreu a ERC poc compromís amb l’1 d’octubre i el resultat de les eleccions del 21D. El president Puigdemont ha llençat un dard als republicans amb un missatge al vespre on ha demanat la unitat de l’independentisme, i que no se segueixi la doctrina del 155. Per això avui a JxC se’ls han emportat els dimonis i fins i tot els hem vist al costat de la CUP al carrer. Cal entendre, per a qui això el sorprengui que, com hem dit abans, Junts per Catalunya no és el mateix que el PDECat. I això és positiu, perquè el compromís amb la República Catalana és molt ferm entre els primers. I així, amb aquestes argumentacions de cor, som en un bucle independentista que ens ha encallat.
 

Roger Torrent haurà estat astut o haurà posat el fre, com també es criticava a Artur Mas quan feia valer la seva potestat de controlar els tempos de la convocatòria de les eleccions. El que és cert és que això ens ha de servir per pensar bé el moviment que farem abans de fer-lo precipitadament, un parell de dies després dels avisos del TC i les amenaces del PP. També hem de tenir clar que, entre aquesta pugna partidista (que hi és), on hi ha els tres partits independentistes (la CUP llença moltes proclames, però s’ho segueix mirant des de la barrera), potser s’acosta el moment en el qual la gent es sobreposi als partits, i prengui el control de la situació amb un desbordament de democràcia al carrer que ocupi totes les infraestructures del país.
 

Sí, una revolució amb totes les seves conseqüències, com ja hem dit més d’una vegada. Hi estem disposats, però? Avui, uns centenars de persones han trencat el cordó policial del Parlament, i han aconseguit plantar-se davant del Parlament. És això, empoderin-se! I potser, mentre no fem això o bé redefinim l’estratègia a seguir, després del cop del 155 i les presons, seguirem donant pals de cec amb esperances impossibles.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut