Pedro Sánchez ho tindria molt, molt fàcil per posar remei a bona part dels problemes d’Espanya i donar així una embranzida a un Estat que cada vegada tremola més. Com? Acceptant un referèndum. D’aquesta manera, podria matar set ocells d’un tret:
1. Podria treure Rajoy de La Moncloa.
2. Podria articular un govern d’esquerres.
3. Podria aturar el full de ruta que el govern català està desplegant.
4. Podria acabar amb el procés independentista si el No s’imposa, cosa que a hores d’ara seria factible amb un govern amic a Espanya.
5. Podria millorar la imatge de l’Estat amb un executiu ple de cares noves netes de corrupció.
6. Podria passar a la història com l’artífex de la segona transició espanyola, amb un projecte de nova Constitució.
7. Podria desactivar Pablo Iglesias si exerceix un bon lideratge i ostentar la presidència espanyola durant diverses legislatures, en què podria modernitzar Espanya de nou i reimpulsar la seva economia.
Són les set claus que Pedro Sánchez té a la mà per treure l’Estat de la misèria. Però no aprofitarà l’ocasió, perquè per davant de totes les negociacions hi ha les harpies del seu partit que, en lloc de pensar en el país, pensen en l’interès personal i en què en poden treure si li fan el llit. Susana Díaz és el màxim exponent del grup d’aus rapinyaires socialistes. I si davant hi ha les pugnes de la formació, darrere hi ha l’orgull. L’orgull espanyol. Exactament el mateix orgull imperial que tant la dreta com l’esquerra mesetària fa dècades, o potser segles, que està tan arrelada a l’ADN de molts espanyols.
És per aquest motiu que aquest dimarts a la tarda Pedro Sánchez ha tancat la porta del referèndum de nou, aquesta vegada en una reunió d’una banda amb el grup parlamentari d’ERC al Congrés, i de l’altra amb el convergent. Joan Tardà ho ha dit clar: “Pedro Sánchez ens ha deixat clar que mai, mai, mai acceptarà un referèndum a Catalunya”. Francesc Homs s’ha expressat en els mateixos termes, i tots dos s’han conjurat per estar més units que mai en la votació per la investidura i tenen una consigna: si no hi ha dret a decidir vinculant, votaran No.
De moment, la mateixa posició que En Comú i Podemos. La pregunta és: tenint en compte que durant el 2015 Pablo Iglesias ha estat tan detractor com defensor del referèndum, és una posició en què hi creuen, o només un recurs per forçar nous comicis? Si el PSOE s’inventa algun subterfugi o fa una oferta de més autogovern per a Catalunya per acontentar –com ara complir amb els 23 punts de Mas-, es destaparà la resposta a aquesta qüestió.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
