Unes restes humanes enterrades sota un convent de Madrid han agafat tota la rellevància del món quan aquest dimarts un grup d'investigadors han dit que, de ben segur, pertanyen a Miguel de Cervantes i la seva dona -entre d'altres. Tot i que els estudiosos han afirmat estar convençuts d'haver trobat el que queda de l'autor d'El Quijote, no ho podran confirmar al 100% si no li fan proves d'ADN.
La certesa amb què el grup d'experts s'ha pronunciat contrasta amb la cautela dels britànics abans d'assegurar del complet que les restes trobades sota un pàrquing de la ciutat de Leicester eren les del rei Ricard III, l'últim plantagenet. Una crida per tot el país a la recerca de possibles descendents del monarca per comparar-los genèticament amb la troballa van acabar fructificant i corroborant que l'últim plantagenet havia intentat descansar durant cinc segles en un lloc indigne per la seva categoria. En tot cas, de confirmar-se la notícia, Miguel de Cervantes s'hauria vist convertit en centenars de petits bocins sepultats -com és llei de vida. Ara bé, no abans de fer història i escriure les pàgines més glorioses de la literatura castellana.
La història i la glòria també és el que depara al procés sobiranista català, així que les entitats sobiranistes tornen a la càrrega per recordar-ho als ciutadans que hi donen suport, ara alguns certament força desconcertats i desenganyats. Tot i que el Partit Popular i Ciudadanos ja volen fer creure que el procés es troba en el mateix estat que Cervantes en l'actualitat, és l'hora de fer un cop d'efecte i tornar-los a fer veure que s'han precipitat de nou.
És per això que l'ANC, l'AMI i Òmnium Cultural han convocat un acte de gran format pel 24 d'abril al Palau Sant Jordi de Barcelona. Amb les eleccions municipals a la cantonada, volen buscar dos efectes: 'desenterrar' el procés i motivar el vot a candidatures independentistes. Després d'un inici lent i tortuós, comencem de debò ara la segona fase del procés: aconseguir una majoria pel, de facto, referèndum d'autodeterminació del 27-S. Com en la primera fase, però, dues coses són imprescindibles: la unitat dels partits polítics i una majoria social clara a favor de la plena sobirania. Ara les dues branques tremolen, queden sis mesos per donar solidesa a aquest arbre.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
