- Publicitat -
El tauler d'escacs europeu està farcit de moviments importants aquesta setmana: avui la primera ministra britànica, Theresa May, ha sol•licitat oficialment l'execució de l'Article 50 dels tractats de la UE, cosa que representa l'inici formal del camí cap al Brexit. A partir d'aquí, comença una contrarellotge de dos anys justos que ha d'acabar en un acord per consumar la sortida britànica. Si no n'hi ha cap, o bé s'allarguen les negociacions o bé el Regne Unit se'n va automàticament 'a la brava'.
Paral•lelament, ahir el parlament escocès va votar a favor de demanar a Westminster formalment el segon referèndum d'independència. Theresa May ja ha negat aquesta possibilitat i, com si hi tingués res a dir, el ministre d'Exteriors espanyol ja ha dit que no reconeixerà un plebiscit excepte si és acordat entre Edimburg i Londres. Tot plegat coincideix amb una visita de Carles Puigdemont aquesta setmana, que pot haver servit per quelcom més que per reunir-se amb empresaris i institucions.
El president de la Generalitat passa aquests dies per Boston, Washington i Nova York on, entre d'altres trobades per internacionalitzar el país, ha parlat dels seus plans per fer el referèndum allà on ha pogut. I, com a mínim, es pot apuntar un 'trumfo': el Washington Post l'ha entrevistat i ha situat Catalunya al mateix nivell que Escòcia en un article on també es feia ressò de la decisió d'ahir del parlament de Holyrood. A més, ahir un corresponsal del diari publicava una anàlisi on concloïa que els moviments sobiranistes tant català com escocès són clarament europeistes. Encara que l'argumentari de part de l'unionisme espanyol digui exactament el contrari.
Recentment han augmentat les referències conjuntes a Catalunya i Escòcia en la premsa internacional. Això denota que 1) Edimburg i Barcelona, ara sí, estan al mateix nivell: amb ganes de votar, però sense un acord amb l'Estat. 2) La internacionalització del procés és, cada vegada més, un èxit, i això pot jugar un paper clau més endavant. I 3) De la mà d'Escòcia, Catalunya entra al tauler de joc europeu i mundial. La globalització del procés és més a prop i, si Escòcia mai s'ha vist com una anècdota (perquè Londres sempre li ha donat condició de nació), ara Catalunya també deixa de ser-ho.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Publicitat
