Evidentment, no és el mateix fer una enquesta (9N) que un referèndum. L’Estat espanyol ho ha acabat entenent i és per això que ha impugnat davant del TC els pressupostos de la Generalitat. La notícia saltava ahir, quan el Consell de Ministres detonava la bomba. Amb to solemne i amb la presència de diversos ministres més, Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta d’Espanya, feia l’anunci. La idea és eliminar la clàusula específica que parla del referèndum, i totes les partides que puguin ser susceptibles de ser usades per convocar l’esmentada votació.
La notícia corria com la pólvora i les reaccions van ser múltiples. L’unionisme panxa-content, com sempre, s’alegrava de la notícia. Oriol Junqueras declarava a la tarda que, com és natural, qualsevol país reserva diners per a processos electorals i, com no pot ser d’una altra manera, Catalunya seguiria fent el mateix. De manera similar responia Carles Puigdemont, des dels Estats Units una estona després, quan assegurava amb un mig somriure desafiador que Catalunya seguiria endavant per moltes traves que ens posessin. De fet, la voluntat del Govern d’Espanya és la de provocar que el TC adverteixi el Govern català de les conseqüències penals d’organitzar un referèndum vinculant, però la Generalitat és manté cada vegada més ferma en la seva posició, la qual cosa li dóna credibilitat.
Avui fins i tot ha tornat a rebre el suport de Joan Josep Nuet, que ha afirmat que firmarà el que vulgui firmar, encara que es jugui una inhabilitació. Malgrat el seu no independentisme, el membre de la mesa de CSQEP és el diputat més digne de la seva formació, una coalició que porta dies entretenint-se en buscar un càstig a Àngels Martínez, la diputada de Podem que va votar l’esmena de la CUP. ICV la vol foragitar per «gandula», cosa que ha detectat ara que ella ha fet el vot de consciència, casualment. La lluita intestina amb Podemos Catalunya segueix el seu camí ara que Fachín s’ha tornat a desmarcar del partit que munta Colau advertint que només hi pactarà una coalició electoral, o sigui, un CSQEP 2 on potser ell tingui més protagonisme en el lideratge.
Mentrestant, a l’Estat, el PP ultima el pacte amb Ciutadans, PNB i Coalició Canària per aprovar els seus pressupostos. Tot això gràcies al suport d’un PSOE que va elevar Rajoy a la presidència altre cop, un PSOE que ha posat tota la carn a la graella per fer pujar al seu tron a Susana Díaz, que està disputant unes primàries amb el seu màxim rival, Pedro Sánchez. Al mig, un PSC que diu sí a tot perquè, com va dir l’altre dia en un atac de sinceritat Antonio Balmón: «El PSOE és el PSC i el PSC és el PSOE». Res més a afegir.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
