El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ja saben, el “Puidemónio” com alguns el visualitzen, ja reparteix fuetades com ho feia de manera brillant Artur Mas en les sessions de control al Parlament de Catalunya en resposta a les intervencions demagògiques.
Puigdemont ha contestat avui a García Albiol de forma molt contundent, quan aquest l’ha acusat de fer el ridícul. Sense complexes, el president català ha respost a les acusacions de “ridícul” proferides per l’exalcalde de Badalona que, per cert, està darrerament qüestionat per l’acumulació de càrrecs (Parlament, Senat, regidor a Badalona). Puigdemont li ha dit que Juncker rebrà al seu moment el president de Catalunya com ho fa amb el primer ministre de Kosovo, que ho és després d’una DUI.
La Declaració Unilateral ja forma part del marc conceptual de legitimitat democràtica d’un president de la Generalitat. Mas s’hi resistia, però Puigdemont ja té més clar que aquesta serà la desembocadura de la riuada independentista, i la primera pedra d’una nova República Catalana.
Encara més però: el president ha dit que “en ridícul” és com ha quedat l’Estat espanyol després del toc d’atenció d’Europa “quan Brussel·les anuncia una multa al govern [espanyol] per incomplir el dèficit”. També ha qualificat de ridícula la falsificació d’aquella famosa carta del president Juncker sobre Catalunya. I, no se n’ha estat de qualificar també de ridícul el cessament de l’ambaixador espanyol a Bèlgica per gandul i abús de poder. Albiol no ha pogut fer més que respondre amb aquell somriure fals que sembla que encaixi una broma esportiva. No serà la darrera clatellada que haurà d’assumir el PP.
I mentre tot això passava, a l’òrbita del PSC, Tarragona, Palau-solità i Viladecans eren víctimes d’escorcolls policials. Hi ha hagut quatre detencions totes vinculades a càrrecs del Partit Socialista, que és la força que governa aquesta ciutat i pobles. Tota una era i un model de gestió que havia copiat les formes de fer política de l’Estat espanyol, s’esfondren. Afortunadament, molts ajuntaments han començat a fer foc nou des de les municipals del 2015 amb d’altres partits que propugnen una nova manera de fer, i uns altres objectius que no pas el de governar ens municipals com si fossin virregnats d’ultramar de l’Imperi espanyol, tot regint-se pel “ordeno y mando”. Molta feina a fer però, encara.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
