Catalunya s’ha despertat amb la notícia dels sous dels directius de TMB: al voltant de 150.000€ l’any. Uns sous desorbitats que duen el segell del PSC i ICV. Segons les informacions sortides, una quarta part d’aquests directius tenen vinculacions amb aquests partits, casualment els mateixos que ara governen, amb l’ordre intercanviat. La pluja de crítiques cap a la superioritat moral de Barcelona en Comú i, sobretot, cap a ICV (al PSC se’l dóna per perdut), ha estat màxima.
L’actual directora de TMB, de BeC, a més, s’ha atrevit a justificar-ho dient que encara és poc ja que a Londres cobren el doble. Nècia. Els sous mitjans a Anglaterra són el doble que aquí. Els verds s’han cobert de glòria al llarg de l’estiu, i per desviar l’interès, s’han enganxat amb l’altra polèmica del dia: els dos tuits de Pilar Rahola estivals, acompanyats de fotografies de la festa que s’ha muntat a Cadaqués amb un munt d’amics, inclòs el president Puigdemont. Rahola també ha rebut de valent de la banda de la Catalunya hipercrítica que fonamenta els seus arguments en bona part en l’enveja. La resposta és clara: que cadascú passi les vacances com vulgui i amb qui vulgui.
Mentrestant, al país veí, ahir ens deien al migdia que Albert Rivera compareixeria per sorpresa per donar alguna notícia. El primer que em va passar pel cap va ser pensar que segurament faria el trànsit de l’abstenció al ‘Sí’. Exactament el que va passar. Ciutadans, i més després de les darreres enquestes, no té cap altra opció que optar per aquest camí. La pressió que podria fer cap a Rajoy, com intentaven albirar alguns analistes és nul·la. La formació taronja no pinta absolutament res, en tant que la investidura de Rajoy segueix depenent igualment del PSOE.
Precisament en els socialistes se centraran a partir d’ara tots els esforços per mirar d’evitar unes terceres eleccions que de moment se segueixen veient com a probables. Aquest temps preciós és el que Catalunya ha d’aprofitar per començar a fer les passes definitives, que es començaran a visualitzar a partir del mes de setembre. Avui hem vist els tres darrers expresidents del Parlament de Catalunya, De Gispert, Benach i Rigol donar tot el seu suport a l’actual presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Ells haurien fet el mateix, i la resposta a una possible inhabilitació de la presidenta és clara: la mobilització al carrer.
Si Espanya s’atreveix a tocar la segona autoritat de Catalunya, cal que fem un pas ferm endavant. La dignitat ho demana, però el poble, assedegat de llibertat ho exigeix. A les portes d’un nou 11 de setembre és molta gent la que torna a tenir la sensació que ja hi tornem a ser, que ens mobilitzarem per no-res i que no hi ha hagut cap avenç. La nostra classe política encara ens ha de demostrar moltes més coses per estar a l’altura, perquè ja s’ha vist que de l’altra banda de l’Ebre ni podem esperar res.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
