Fa uns dies vaig parlar amb dos amics residents a Londres, un anglès i un nord-americà, i vaig tocar de peus a terra. Després de més de mig any sense veure’ls, em van preguntar per la situació política tant a Catalunya com a Espanya i els vaig orientar sobre l’impàs en el procés a l’espera de l’horitzó de setembre de 2017. A més, també els vaig fer cinc cèntims del circ en què la política espanyola s’ha convertit enguany i del surrealista final amb un PSOE entregat a donar la reelecció a Rajoy com a president.
“Bé, tampoc és la pitjor notícia de l’any a nivell internacional!”, em va dir l’anglès, que tot seguit em va recitar les sorpreses d’aquest any, amb les victòries del Brexit i de Trump. També em va apuntar la previsió que la setmana vinent el primer ministre italià perdi el referèndum constitucional que ha impulsat, amb les noves eleccions que això podria generar, sumades al bon paper que espera a l’ultradreta en els comicis francesos i alemanys l’any vinent. I això, perquè no va repassar la guerra que encara continua a Síria, els tics expansionistes de Rússia o bé morts com la de Fidel Castro aquest dissabte, que encara no havia esdevingut, però que també podria moure alguna fitxa.
Tant el nord-americà com l’anglès em van transmetre la seva preocupació. El primer, no només per la imprevisibilitat de Trump, sinó per la possibilitat que la llibertat d’expressió es redueixi dràsticament en els propers temps als EUA. I el segon, per la possibilitat real que el Regne Unit se’n vagi de la UE. No obstant això, ell encara té confiança que es quedarà si Brussel·les li ‘perdona’ la lliure circulació de treballadors. De fet, tot i votar ‘remain’, ell diu que està totalment en contra que demà potencialment els 500 milions de persones a la UE es presentin a les fronteres britàniques i se’ls hagi de deixar passar.
Enmig de tota aquella discussió em vaig sentir molt i molt petit. En quina posició està el procés català al rànquing de preocupacions o d’afers a tenir en compte de la UE o de la comunitat internacional? Molt avall. N’hem de ser conscients el 2017 i, davant d’això, tenir en compte que ningú ens ajudarà o ens farà gaire cas fins que no forcem la situació. El referèndum s’haurà de tirar endavant seguint tots els estàndards internacionals, però serà complicat que el món reconegui la votació abans que se celebri. Ara bé: que no ens faci por les setmanes després del plebiscit estar als llimbs, en terra de ningú, o in the clouds, com diu Ramon Tremosa.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
