El debat sobre la Qüestió de Confiança que havia d’acaparar la totalitat de l’atenció mediàtica, pel propòsit que va expressar Carles Puigdemont de celebrar un referèndum sí o sí, ha quedat relegat a un segon pla a causa de la detonació del PSOE que es va produir ahir amb la dimissió de 17 membres de l’executiva federal, empesos per Susana Díaz. La presidenta andalusa no ha rebut gens bé que després de les eleccions del darrer cap de setmana, Pedro Sánchez decidís resoldre el conflicte obert del partit sobre la investidura de Rajoy amb unes primàries el 23 d’octubre per decidir el nou lideratge del PSOE. Díaz ha respost amb una punyalada per darrere la invitació de Sánchez de batre's en un duel democràtic a les urnes a cara descoberta, i que decideixi la militància. Avui hem confirmat que a l'unionisme més ranci les urnes li provoquen urticària.
Enlloc de deixar votar, Díaz ha preferit orquestrar un xou a gran escala que pot costar molt car al PSOE, però també a l’Estat espanyol. La federació d’Andalusia s’ha destapat la careta i, conjuntament amb els barons més carques, estan disposats a rebentar el partit i fer fora per la porta del darrere a Pedro Sánchez. El millor, bé, el pitjor de tot és que aquest complot només té un objectiu: investir Mariano Rajoy amb una abstenció socialista. Demencial, tot un partit teòricament d’esquerres autodestruint-se per besar els peus d’un Partit Popular que espera amb la mà al bol de crispetes per fer-los l’abraçada de l’ós definitiva, que enterrarà la formació i deixarà com a única alternativa a Espanya un Pablo Iglesias que deu estar flipant.
Tots els tòtems del PSOE contra Pedro Sánchez -que avui s'ha passat el dia atrinxerat a Ferraz amb els seus fidels restants-, en nom de Susana Díaz i, en darrera instància, del PP. Si Espanya conforma un govern en base a això, l’independentisme català ho tindrà encara més fàcil per reforçar els seus arguments i tirar pel dret. O sigui, que amb aquesta maniobra precipitada i poc calculada, els barons socialistes i Susana Díaz obtindran el contrari del que es proposen, que no és ni més ni menys que frenar les aspiracions de Catalunya de bracet amb el PP. De les 17 dimissions, val a destacar que la majoria són d’Andalusia o de Madrid, però hi comptem també la d’un Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana que ja havia amenaçat Mònica Oltra que li era igual pactar amb Compromís que amb Ciutadans, i la de sempre, Carme Chacón, que un dia va decidir que el seu programa polític seria ella mateixa. Ja són innombrables les ocasions en què Chacón ha traït la seva federació (la catalana) i també la confiança dels electors. Avui tothom recordava un tuit seu de l’abril en el qual responia a Joan Tardà (ERC) que el PSOE mai facilitaria la investidura de Rajoy ni amb un vot afirmatiu ni amb un abstenció. Doncs pasen y vean…
A Espanya passa just el contrari que a Catalunya, on la unitat ha tornat a regnar després del ‘Sí’ de la CUP al president de Catalunya. Avui hem sentit les intervencions dels grups de la oposició i són allà on eren: espectacle i giragonses. Avui hagués estat tot un detall que CSQEP s’hagués abstingut, però Lluís Franco Rabell ha preferit embolicar-se amb arguments contradictoris per defensar un ‘No’ que ja no s’aguanta. Franco Rabell ha dit que la proposta de referèndum pactat que vol intentar per darrera vegada Puigdemont a qui governi a Espanya, si és que algú finalment governa, no pot dur data de caducitat. Els del ‘QWERTY’ no veuen bé que si Catalunya és ignorada per 18ena vegada tirem definitivament pel dret. Vaja. El cap de llista lila demana, doncs, que anem donant voltes a la rotonda fins que ens cansem. Cada cop és més clar que, conscients que Espanya mai dirà que sí al referèndum, prefereixen deixar-ho tot com està que arriscar la pell per convocar una votació que els fa molta por avalar, per por al resultat. Justament la mateixa motivació que la del PPSOE.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
