And the winner is… Quim Torra! Tots esperàvem d’alguna manera o altra una fórmula similar en la compareixença de vídeo de Puigdemont per designar el seu successor. L’anunci del president legítim s’ha avançat un dia pel que sembla per la proliferació dels rumors al voltant de la persona de Quim Torra i Pla, el diputat designat. El ple podria celebrar-se o bé dissabte o bé ja dilluns. L’anunci, que s’ha fet a un quart de nou del vespre, ha tingut un avís previ només vint minuts abans. “A les 20:15, el president Puigdemont anunciarà el candidat proposat”. L’anunci ha agafat a contrapeu a tothom, fins i tot al PDECat que tenia previst enviar demà a Neus Munté i a Marta Pascal a Berlín per acabar de pactar el nom.
Sense ànim de ser presumptuós, he de dir que he guanyat la porra que havia fet amb els amics del poble. El premi serà més afectiu que econòmic, així que n’estaré més que orgullós. El sorprenent d’això ha estat que d’entre la gent que apostava, el nom d’Eduard Pujol se situava a la posició preferent de la graella de sortida. Elsa Artadi, Marta Madrenas o alguns d’altres imposats pels mitjans han caigut de totes les travesses, com era d’esperar. Sempre passa el mateix, com aquí dèiem fa uns dies. Fins i tot havia sonat Josep Costa, però el diputat ara mateix ocupa un lloc important i necessari a la Mesa del Parlament.
Així que les circumstàncies d’afinitat amb el president Puigdemont, la casualitat que ja va ser interí a Òmnium, i el fet que sigui un independentista de pedra picada, són només algunes de les alineacions astrals que s’han conjugat per posar-lo a la presidència de la Generalitat. El president Puigdemont ha designat algú que no deixarà indiferent a ningú. És molt important que la presidència de la Generalitat sigui ocupada per una persona tant o més independentista que ell, i de trajectòria absolutament contrastada. En un temps en què els activistes fan el pas i s’impliquen políticament, posar Quim Torra al capdavant de la Generalitat és tota una declaració d’intencions. Només cal haver llegit alguns dels seus articles més abrandats en el diversos diaris digitals que ha col·laborat, la seva gestió al Born CC amb el memorial 1714, i la seva trajectòria com a editor.
Les reaccions no s’han fet esperar massa. Els diaris unionistes ja han rescatat les piulades més polèmiques de Torra, i fins i tot han adduït que va presidir interinament Òmnium, com a qualitat negativa. L’elecció segurament no farà canviar el vot de la CUP, però els farà més còmode no haver de justificar l’abstenció. A ERC s’han bolcat amb les felicitacions personals al qui serà el nou president, mentre avui s’entretenien a anunciar que Ester Capella i Teresa Jordà seran conselleres del nou Govern. I la resta… els comuns han dit que no és un candidat transversal, el PSC l’ha qualificat com a sectari, Garcia Albiol ha començat a retreure-li tuits antics… Segurament demà veurem amb més profunditat què es diu.
La nit en la qual Badalona cremava el dimoni del 155 en la seva festa major, hem conegut el pla D de l’independentisme. Un auguri? Quim Torra és el desllorigador perquè finalment hi hagi el govern que tothom anhelava per començar-nos a recuperar i poder fer front tant al 155 com a l’autoritarisme de la Moncloa. El qui serà el 131è president de la Generalitat, que s’haurà de treure el motiu de “titella” durant les primeres setmanes, explicarà quin és el seu pla de Govern i allò que pensa fer per mirar d’assolir l’objectiu republicà, però fa un parell de mesos ja deia això en una entrevista a Nació Digital: “Ens toca eixamplar la base amb un procés constituent de debò”. Sort i encerts, a Torra li toca prendre les regnes d’una Catalunya molt tocada en un moment delicat i necessitarà tot el nostre suport.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
