Mariano Rajoy ja està fora. Molts han obert avui una ampolla de cava per celebrar-ho. Com a mínim, la ciutadania s’ha pogut permetre una petita dosi de moral i ha vist que, quan la perifèria de l’Estat s’uneix, els poders de l’Estat tremolen, i si bé hem tret a un del 155 per posar-ne un altre, tothom tenia avui la sensació d’haver fet caure una dictadura en progrés. Ja no només és la repressió contra Catalunya, quan el govern de Mariano Rajoy va veure que començava a rebre ‘escraches’, van crear una llei (a la turca) dita popularment llei Mordassa, que al final ha estat un calaix de sastre per fotre a tothom a la garjola i anar-se polint poc a poc la llibertat d’expressió. Són coses d’aquestes i el veure com cada setmana desfilaven dirigents del partit de govern pels jutjats i aquí no passava res el que ha anat fent omplir el sac, i al final, per gran que sigui aquest sac, sempre acaba rebentant.
Diuen que Rajoy, qui avui s’ha tornat a permetre el luxe de no aparèixer (només ha aparegut al final i s’ha quedat a la votació per votar que ‘No’), ha estat el vot ‘No’ número 155 a la seva pròpia moció de censura. Rajoy mor amb la seva pròpia medicina sense oposar resistència. Fins avui tots pensàvem que en algun moment sorpresa el dirigent popular que ha protagonitzat un mandat nefast presentaria la dimissió i faria caure la moció, però no ha estat així i el supervivent Pedro Sánchez ha estat ungit amb els vots dels independentistes i el PNB.
Ara s’obrirà una nova etapa, però no es facin il·lusions, el PSOE ja vam veure que és ni més ni menys que el PP pel que fa a Catalunya. De fet, sota el mandat de Zapatero l’Estatut va ser trinxat pel TC. Sánchez necessitarà els vots de tota la coalició ‘Frankenstein’ –el nou hit exagerat de moda de Ciutadans-, per impulsar cada mesura que vulgui impulsar a Espanya. Només que els independentistes catalans es posin d’acord perquè no prosperi cap mesura, Sánchez anirà acumulant derrotes. Pensin que el PP segueix ostentant majoria al Senat. Així que en qualsevol moment el govern del flamant nou president pot rebentar.
Qui sí que ja s’està fent il·lusions com si es tractés d’un govern propi és la gent dels Comuns i d’Iniciativa. Interpel·len als independentistes com si Pablo Iglesias fos el president. Mentrestant, Iniciativa, el veritable partit que porta anys aturant la consecució efectiva de la República Catalana segueix intentant obtenir el control per darrere de Catalunya en Comú. Ara un corrent intern impulsat pels dirigents verds –amb el suport del marit d’Ada Colau, que sembla que hi pinta molt- està intentant bastir una espècie de direcció alternativa que fulmini Elisenda Alamany, que tot just acaba de començar com a parlamentària i no ha pogut mostrar si té aptituds o no. El motiu? És massa sobiranista pel gust dels tòtems de la superioritat moral, aquells que ja saben que prefereixen rebentar qualsevol intent de revolució avui pel simple fet que ells no en són els protagonistes, i no van ser capaços de fer res quan ho eren a finals dels setanta. I així li va a Catalunya.
En qualsevol cas, la nova etapa, que ja veurem què ens acaba reportant, comença ara. Demà es nomenarà el Govern efectiu de Quim Torra, amb un context totalment inesperat: el canvi d’interlocutor a la Moncloa que es combinarà amb l’aixecament automàtic del 155. Aprofitarà Torra per recuperar el control de la caixa? S’intentarà anar construint amb discreció la República? O es deixarà anar diluint el moviment? Poc a poc anirem trobant respostes als enigmes que es vagin plantejant.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
