Els comuns continuen a l'ull de l'huracà un dia més després que dissabte mostressin les seves reserves per acceptar l'1-O. És d'imaginar que més d'un assumiria el referèndum -malgrat estar encapçalat per un president convergent-, però també té les cotilles del germà gran Podemos. És clar, Pablo Iglesias es vol allunyar tant com sigui possible d'una votació que és vista a l'Estat com l'avantsala a una fulminació d'Espanya com a mínim. És per això que tant ell com Pablo Echenique van dir l'altre dia que, de ser catalans, s'abstindrien, mentre que Alberto Garzón també deia que no secundaria el plebiscit.
No obstant això, aquest dimarts el propi Iglesias ha rectificat. Si els comuns a Catalunya han adoptat l'absurd discurs de presentar l'1-O com una “mobilització en forma de consulta” i Ada Colau ja ha dit que no hi posarà pegues logístiques, ara el líder estatal de Podemos ha afirmat que les institucions catalanes “han de facilitar per tots els mitjans” la “mobilització política legítima” que representa l'1-O. Echenique també ha volgut aquest dilluns fer el gest d'esmenar-se veient que quedaven massa incoherents amb el que defensaven i que els plovien crítiques de tot arreu. No amb molt d'encert, però, ja que va titllar les urnes que es pretenen instal•lar de “cajitas encima de las mesas”.
Un comentari amb to burlesc que ja ha rebut la resposta de Joan Tardà, principal flagell via Twitter de totes les declaracions contra el posicionament dels comuns. Al seu torn, la formació de la qual Podemos forma part a Galícia, En Marea, ha defensat un 1-O políticament vinculant. A més, ha dit que no vol entrar en contradicció amb els comuns catalans, però que això és una exigència democràtica. Es tracta d'un posicionament més valent que el plantejat pels comuns catalans i que hauria contribuït a canviar-los de parer de nou.
Amb tot, la credibilitat és molt baixa: la seva posició costa molt d'entendre i el canvi d'opinió d'Iglesias tampoc fa bona espina. Malgrat que s'ha passat els últims mesos defensant un referèndum acordat, en les primeres entrevistes, per exemple una el maig de 2015, el negava. Després entre ell, Domènech i Colau, van autoadjudicar-se el paper de màxims defensors de la votació, però… I ara, en el moment clau? De debò desaprofitaran aquesta opció de fer ni que sigui una petita revolució dins les fronteres de l'Estat? Tot s'acaba reduint a que el lideratge és de Convergència i que la diversitat d'opinions en la militància del moviment és altíssima? Si no, no ho entenc.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
