Barcelona, la capital d’un possible futur Estat Català bull amb intensitat des de les eleccions europees de finals de maig en què el panorama polític va quedar capgirat a causa de la victòria d’ERC i la irrupció de Podemos, que ha fet saltar totes les alarmes a diverses formacions alternatives o no. Amb el 9N a l’agenda, els partits polítics ja han posat en marxa tota la maquinària electoral municipal, per si de cas. La capital catalana és el principal focus d’atenció després dels aldarulls de Can Vies i l’anunci de la plataforma liderada de per Ada Colau de presentar-se a les municipals, aprofitant la pròpia tirada i la influència dels emergents partits alternatius com Podemos.
En la darrera enquesta de El Periódico per al Parlament català, hi havia una dada molt interessant, a banda de la victòria d’ERC per gairebé deu escons a CiU: Podemos assoliria uns 10 escons que la situarien en un frec a frec amb PSC i ICV. La formació alternativa aconseguiria menjar del pastís del PSC igual que a Espanya, on Podemos arribaria a la franja dels 50-60 escons mentre que el PSOE descendiria als inferns, per sota dels 100 escons, situant-se al voltant dels 80-90 escons. Això a més desencadenaria una baixada espectacular tant d’UPyD i IU, que en els sondejos previs es movien en franges d’entre 40 i 60 escons, mentre que ara cap dels dos no arribarien a 20.
Ada Colau ha sabut llegir bé la jugada, i ha començat a bastir un projecte sota el lema “Guanyem Barcelona” on pretén encabir tota l’esquerra alternativa a la capital. Colau va dimitir de la PAH fa uns mesos i malgrat va dir que no tenia intenció d’entrar en política tot i els oferiments de CUP i ICV, ara és la cara visible d’un moviment que pretén “recuperar Barcelona”. Colau entra en escena amb vocació d’esdevenir l’altaveu popular, però cau en la irreverència amb la pròpia ciutadania: obvia que son els propis ciutadans els que han volgut que els partits que ara estan representats ho estiguin i ella entraria al joc com un actor més, tenint els mateixos drets i deures que qualsevol altre partit per a executar lliurement el seu programa electoral vagi enfocat a qui vagi enfocat. El ciutadà no ha perdut Barcelona, altra cosa és que a l’esquerra alternativa no li agradi qui mana, per això sí que és lloable que es mobilitzin per canviar-ho tot.
La idea de l’ex líder de la PAH és la de sumar d’alguna manera la seva cara a la força de Podemos, i intentar incloure Procés Constituent, ICV i CUP. ICV estén d’entrada la mà, però la CUP, sempre recelosa a pactes externs, s’ho mira des de la barrera com ERC, que malgrat no estar convidada, ara resta concentrada en les primàries entre Oriol Amorós i Alfred Bosch. Precisament dels republicans va sortir la pregunta que tant Ada Colau com Podemos no han respost i intentaran esquivar: “Quina és la vostra postura respecte el 9N? Què votareu?” De moment l’única resposta ha estat dret a decidir sí, però som plurals. Una resposta que a 135 dies per el referèndum ja no es pot tolerar, malgrat han assenyalat que aniran fent posicionaments personals ens els propers dies.
Pel que fa a l’entorn de la CUP, respecte a Podemos concretament, molta gent no creu que puguin treure 10 escons al proper Parlament català tal i com assenyalava l’enquesta del rotatiu unionista. Hi ha molts que diuen que d’haver-se presentat la CUP a les europees, probablement Podemos no hagués tret ni un escó. Però la realitat segurament ens diu el contrari, l’enquesta de El Periódico dóna els mateixos 3-6 escons a la CUP que les enquestes prèvies i assenyala, com hem dit abans, que els vots de Podemos surten d’una altra banda. El que sí que queda clar és que ara mateix l’única esperança per a retornar la prosperitat i la justícia social a Barcelona i a la resta del país, és la de recuperar Catalunya del jou espanyol amb el vot a favor de la independència.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
