Avui hem vist un parell d’exemples de ridícul dramàtic al Congrés. En primer lloc, hem assistit al mercadeig que s’ha fet amb el pobre exministre d’Interior caigut en desgràcia, Jorge Fernández Díaz. L’increïble autoritari i mediocre polític ha tocat fons després de les famoses escoltes, la seva reprovació al Congrés, i la no reelecció com a ministre espanyol. Avui, Fernández Díaz era proposat com a president de la comissió d’Exteriors del Congrés. El PP comptava amb l’aval del PSOE, però els socialistes, perduts en la seva crisi d’identitat, han tingut un moment de lucidesa i s’han fet enrere al darrer instant. El Partit Popular finalment l’ha aconseguit recol·locar com a president de la Comissió de Peticions, que segons el reglament no necessita passar per votació congressual.
El moment de lucidesa del PSOE, però, ha estat efímer. El diputat Miguel Ángel Heredia, líder dels socialistes malaguenys, ha acusat Gabriel Rufián d’haver utilitzat un cotxe oficial, i ha afirmat tenir un vídeo que ho demostrava. Rufián, entre riures, li ha recordat en una rèplica al mateix Congrés, que fa temps que ERC ha renunciat als cotxes oficials. Heredia ha insisitit, i en un recés, el diputat republicà s’ha acostat a la bancada socialista a veure el famós vídeo. Rufián ha declarat posteriorment davant dels mitjans: “Jo li he dit que aquest no sóc jo, i em diu ‘ja ho sé, però qui la fa, la paga’, i li he dit ‘t’ho dic en confiança, si ho vols penjar, endavant, però no sóc jo’”. Aquest és el nivell actual d’un PSOE que ha decidit abocar tota la seva ràbia contra Gabriel Rufián recorrent a la mentida, si cal, i no contra Mariano Rajoy, a qui han acabat fent finalment president.
A Catalunya, segueix la pugna entre els indefinits i l’independentisme. El govern Colau porta molts dies carregant contra Esquerra Republicana per no facilitar l’aprovació dels comptes i abocar el govern barceloní a una Qüestió de Confiança. Aquest cul-de-sac és el mateix al que s’ha vist abocada la Generalitat després del ‘No’ als pressupostos dels grups de la oposició, entre els quals, CSQEP. Puigdemont ha superat l’escull, i Colau diu ara que si pogués, convocaria eleccions. El món dels comuns ha triat anar de la mà de la casta a Barcelona amb el PSC, enlloc de sumar-se a la revolució popular on s’enquadra tot l’espectre catalanista: PDECat, ERC i CUP. I no fa més que recollir allò que ha sembrat.
Mentrestant, la guerra latent entre ERC i PDECat al Maresme segueix amb un nou episodi: l’alcaldessa de Canet de Mar, Blanca Arbell, ha fet fora l’antiga Convergència del govern municipal, després de diversos desencontres. Fa uns dies, el PDECat feia fora ERC de l’executiva del Consell Comarcal Maresmenc. Al Maresme, la futura guerra per l’hegemonia política del país entre l’esquerra i la dreta ja ha començat. Seran prou responsables com per evitar que aquest conflicte se’ls escapi de les mans i afecti a l’aliança temporal que hi ha a la Generalitat?
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
