L’embolic de la política espanyola és ara una mica més profund i vergonyós internacionalment perquè Mariano Rajoy no ha estat capaç d’assolir tampoc la majoria que li hauria valgut per sortir reelegit com era d’esperar. En la segona votació d’investidura, s’ha tornat a evidenciar el bloqueig i tot es congelarà a l’espera que les eleccions basques puguin desencallar-ho tot –cosa que d’altra banda no és segura–. Amb tot, Pedro Sánchez ha volgut jugar al misteri i ha insinuat que podria intentar ara un govern d’esquerres, un guant que Pablo Iglesias ha recollit. Mentrestant, Albert Rivera ja ha evidenciat que ja ha mort el gran pacte d’Estat, responsable i d’estil salvapàtries que l’elevava a ser el segon Adolfo Suárez de la política espanyola. L’acord d’aquesta transcendència més efímer de la història.
Cap sorpresa en la jornada d’avui, excepte la intervenció de Gabriel Rufián. El cap de llista d’Esquerra a les eleccions del 26J ha tornat a fer tremolar els fonaments del Congrés dels Diputats amb un discurs trencador que ha causat estupor entre les files de tots els partits espanyolistes i ha causat una allau d’insults a Twitter… I també de suports emocionats provinents de l’Estat espanyol. Rufián ha proferit una bateria de preguntes que han posat sobre la taula tots els tabús de sempre de l’Estat espanyol, que en el fons són el que impossibiliten l’entesa entre les forces d’àmbit estatal: la pobra democràcia, la monarquia i el llegat franquista.
L’exmembre de Súmate ha començat ensenyant un mapa de l’Espanya que va deixar el 26J, amb totes les províncies pintades del blau popular o del vermell socialista, excepte Catalunya o Euskadi i ha etzibat: “Això no és un desafiament, són països diferents que voten diferent”. Tot seguit, ha deixat anar una bateria de preguntes en què s’ha preguntat per què Carme Forcadell pot ser processada mentre Fernández Díaz continua assegut de ministre “després d’haver conspirat al seu despatx” o com es que es barra el pas a les urnes dels catalans mentre per ser candidat a president, Rajoy ha d’estar nomenat per algú no votat per ningú i triat pel dictador Franco.
També s’ha mostrat aïrat contra els plans de PP i Ciudadanos contra la immersió: “Per què per a què els nens estudiïn anglès han de fer les matemàtiques en castellà? Per què uns monolingües diuen a bilingües que han de ser trilingües?”. A més, ha deixat de banda ombres i tabús de la Guerra Civil i el franquisme: “Per què 80 anys després Lorca segueix en una cuneta?”. Una pregunta que ha merescut els aplaudiments fins i tot de Pablo Iglesias. Ha mencionat explícitament Francisco Franco dues vegades i també ha etzibat: “Per què els molesta veure estelades i no que el carnisser de Badajoz, el general Yagüe, tingui carrers?”.
Fins i tot ha tingut temps per a Iglesias i Domènech, a qui ha instat a imaginar-se un país amb un PP residual, amb ganes de canvi i d’exercir la democràcia i, tot seguit, ha reblat: “Aquest país ja existeix: es diu Catalunya”. Una picada d’ullet al sector dels comuns perquè deixin de perdre el temps amb l’Estat i virin cap a l’independentisme o, com a mínim, treballin per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació sense haver de demanar permís perquè mai l’aconseguiran. Ni anant a les terceres eleccions ni anant a les vintenes.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
