Després d’una jornada sagnant a Ferraz, Susana Díaz ha abatut el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, en el que ha estat una usurpació de poder dins el mateix partit en tota regla. La caiguda de Sánchez, després d’un setge que ha durat tota la setmana, i que ha encarat la fase final entre ahir i avui, deixa la porta oberta a la presidenta d’Andalusia a regnar al partit, i a que aquesta entregui finalment el Partido Socialista Obrero Español a mans de Mariano Rajoy i el PP.
Aquesta ha estat la raó del conflicte, un error de dimensions garrafals que pot comportar, en uns mesos, la fi del Regne d’Espanya tal i com el coneixem ara. El sector de Susana Díaz, traient a passejar al darrer moment la mòmia de Felipe González, Bono i d’altres feres d’un trist passat, ha aconseguit tombar un secretari general que ha gosat alçar la veu contra l’establishment per una vegada, i complir amb les promeses del programa electoral: no investir Mariano Rajoy, ni amb un ‘Sí’, ni amb una ‘Abstenció’.
Però Susana Díaz haurà de pagar un preu molt car per la seva gosadia: la presidenta andalusa, amb uns mètodes salvatges, ha boicotejat el comitè federal amb l'artilleria pesada durant tot el dissabte. Dotze hores ha hagut de menester per boicotejar la reunió del comitè federal, i presentar una moció de censura fallida, però que li ha servit per mesurar quants suports tenia, i llençar els famosos barons contra l’afeblida executiva de Sánchez, i l'han destrossat en una votació nominal on els membres del comitè federal han tombat la proposta de primàries que havia suggerit aquesta setmana el fins avui líder socialista, i que incloïa el posterior congrés del partit. I Sánchez, fidel a la seva paraula –un gest inaudit a la política espanyola- que havia plantejat aquesta votació com un plebiscit en el qual es decidia “O Mariano Rajoy o jo”, afegint que dimitiria si perdia, ha perdut. I ha guanyat Susana Díaz, o sigui, Mariano Rajoy. Per 107 a 132 vots, Sánchez ha comparegut amb la veu trencada davant dels mitjans per explicar que deixa la direcció del partit perquè no se sent capaç de gestionar una decisió que no comparteix, i que ningú dit realment d'esquerres entén.
Des del Principat, malgrat que la discrepància política amb Pedro Sánchez és absoluta i irreconciliable perquè comparteix la mateixa visió unionista de Catalunya que el PP; avui hem sentit com se'ns feia un nus a l’estómac el veure Susana Díaz fent un Santiago y cierra España i, amb això, el conservadorisme més ranci espanyol torna a vèncer, i s’arma per l’embat final contra Catalunya. Sembla qüestió de dies que el PSOE abraci la investidura de Mariano Rajoy. Ara no s'entendria que després de tot això no ho fes. Així, el partit de la rosa marcida cometrà, segurament, l’error més greu de la seva història, perquè donar suport a un govern, el popular, que ha iniciat una repressió greu contra l’independentisme, en un moment en el qual el més intel·ligent hagués estat impulsar un canvi, i intentar-se guanyar el cor dels catalans que volen desconnectar, no farà més que seguir obrint consciències a Catalunya, i multiplicar les expectatives independentistes, precisament en una setmana en la qual Carles Puigdemont, Junts pel Sí i la CUP han reafirmat la seva aliança, i la voluntat de tirar la independència endavant, amb un termini màxim de l’estiu vinent.
La nostra determinació i el Santiago y cierra España que està protagonitzant l'Estat, s'acaba completament amb la tercera via i es trenca el discurs titubejant de l’alternativa lila. Als catalans ja només ens queda la via de la unilateralitat per sortir del pou sense fons en el qual s’ha transformat l’Estat espanyol, replet de dirigents mediocres que, com hienes, viuen de la carronya del BOE. Avui cal aplaudir des del fair play democràtic i la solidaritat d'esquerres, el valor que ha tingut Pedro Sánchez, malgrat ser del partit socialista, per alçar la veu contra tots els tòtems de l’elit política més podrida de l’Estat espanyol. Avui guanya Felipe González, el GAL, Susana Díaz, Mariano Rajoy… però cap d’aquests compta amb l’única arma amb la qual els catalans podem derrotar-los: la gent i les urnes. El tauler d’escacs queda més obert que mai, la partida continua.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
