Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Seguim el model d’independència eslovè?

|

- Publicitat -

El bucle sobre com fer el referèndum continuarà allargassant-se uns mesos més als mitjans de comunicació sense trobar una solució. Ja ho hem viscut durant massa temps com per dir que el soroll mediàtic sobre el plebiscit aporta molt per trobar una solució. Així, és de pregar que, sense el soroll, el govern català estigui preparant una opció amb cara i ulls. I, sobretot, tenint en compte els precedents.

Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat de compartir una estona amb l'advocada especialitzada en dret internacional Ana Stanič, que observa el procés català a cavall entre Barcelona i Londres. A més, la jurista té coses a dir-hi, perquè és filla d'un dels impulsors del referèndum unilateral d'Eslovènia el desembre de 1990. I el consell més important és clar: difícilment algú reconeixerà el plebiscit abans de celebrar-se si és al marge de l'Estat, però depenent de com s'ha celebrat i del resultat, el món el podria avalar sense problemes.

Publicitat

Com es va poder celebrar la votació a Eslovènia sense el beneplàcit del govern central iugoslau? Amb valentia, però també perquè hi havia un membre eslovè al TC iugoslau que va convèncer la resta del fet que el referèndum no era vinculant, així que el Sí no comportava automàticament cap il·legalitat. Ara bé, quan el Sí va guanyar amb un 90% dels vots amb una alta participació, llavors sí que es va cometre la il·legalitat: una DUI.

Catalunya no tindrà la sort de gaudir d'una cessió del TC, però sí que pot aprofitar l’experiència d’Eslovènia un cop va anar a les urnes. Stanič recorda que el país balcànic va ser de facto independent des del juny de 1991, però no va ser fins mig any després que no van començar a arribar els primers reconeixements. I el país encara va haver d’esperar fins el maig de 1992 per esdevenir membre de ple dret de l’ONU.

L’advocada també dóna dos consells més a Catalunya: forçar que la seva independència sigui entesa com una dissolució d’Espanya i no només una secessió, per tal que les dues parts ‘successores’ estiguin al mateix punt de partida respecte a la pertinència a institucions com la UE. I el segon, encara més important: l’estratègia d’amenaçar amb no pagar la part del deute d’Espanya que ens toca no va enlloc, allunya del reconeixement internacional. De fet, negociar amb institucions com el BM o l’FMI per pagar el deute unilateralment és un dels fets clau perquè el món reconegués Eslovènia ara fa 25 anys. 

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut