Ja som a la nit del dimarts. Demà serà dimecres i haurem arribat al preludi del gran moment. No és el primer moment que verbalitzem aquesta afirmació. La darrera vegada va ser fa poc menys de quinze dies. Aleshores la declaració independentista va quedar en paper mullat. Aquesta setmana, amb la guillotina del 155 activada sembla que el president ha entomat el repte i hi haurà aplicació dels resultats de l’1 d’octubre. El gran moment esperat per tantes i tantes generacions de catalans hauria arribat finalment aquest divendres, si l’aplicació dels resultats vol dir declarar la independència.
Avui tot ha estat molt confús. La comissió del Senat que decideix com es formalitzarà l’aplicació del 155 ha estat mantenint reunions i ha fet ballar l’horari de la possible intervenció de la Generalitat a la cambra alta espanyola. Efectivament, anar a Madrid és una trampa, com tantes d’altres, en aquest cas perquè no el deixarien intervenir (si no canvia tot una altra vegada) amb les esmenes al procediment vives. El Senat ha ofert finalment a Puigdemont assistir a la sessió de dijous a la tarda, o a la de divendres a primera hora del matí, quan podria coincidir amb Mariano Rajoy, si aquest darrer també pren la decisió d’anar.
Des del Govern català ni s’afirma ni es desmenteix que el ple de dijous serveixi per proclamar la independència divendres. L’hermetisme és gairebé total, però en una de les escletxes informatives Vilaweb ha donat a conèixer un argumentari de Junts pel Sí en el qual el grup majoritari de la cambra catalana apostaria per una declaració d’Independència “en defensa legítima” i una defensa d’aquesta com a estratègia. No sembla que hi hagi cap pla massa estructurat al darrere però, en el fons, tots sabem que tots els camins independentistes van necessàriament al mateix lloc: demostrar al món i a nosaltres mateixos que tenim el control efectiu sobre el territori. I en aquest sentit, el document fa una apel·lació directa a la població perquè surti a defensar amb desobediència civil aquesta República que tant haurem suat.
Al final, com veuen, tot dependrà de nosaltres. Des de l’Estat també tenen molts dubtes de com aplicar el 155, malgrat els discursos plens de supèrbia. L’Estat tem per una reacció unitària per part del funcionariat català, la qual cosa faria inaplicable la nova autoritat espanyola. Això hauria d’incloure necessàriament els Mossos. L’Estat ja ha advertit que actuarà amb força (enviant els Mossos a atonyinar la població, si es deixen absorbir) si cal. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha afegit que ara mateix no n’hi hauria prou amb què Puigdemont convoqués eleccions, que hauria d’afegir alguna cosa més perquè el Senat, que el PP domina amb mà de ferro, tirés enrere el 155. Ja ho veuen, es busca la humiliació.
La convocatòria d’eleccions està sobre la taula. La vella Convergència, acompanyada de tots els mitjans amics i no tant amics està pressionant amb molta força durant aquesta setmana. Artur Mas, Andreu Mas-Collell, Santi Vila, Marta Pascal… van demanant aquesta passa enrere del president català, una claudicació que la CUP ja ha advertit que no tolerarà si es produeix. Al Govern, moltes informacions apuntaven que consellers del PDECat també haurien demanat la passa enrere. Dels consellers d'ERC han arribat informacions d'unitat al voltant de la DUI, i també en sentit contrari. En una hipotètica convocatòria d’eleccions immediata, abans o després de la DUI, el marc seguiria essent autonòmic, i els anticapitalistes abandonarien a la seva sort JxSí. ERC i el PDECat partirien peres i tot això ho aprofitaria l’Estat per il·legalitzar partits i col·locar al PSC o a Inés Arrimadas a la presidència de la Generalitat de la Vergonya.
Convergència pega les darreres fuetades al propi país mentre Xavier Trias dóna la mà a Alfred Bosch a Barcelona per oferir un pacte de ciutat i una sortida a Ada Colau. Dignitat de país, per sobre dels partidismes en un lloc clau com és Barcelona. És evident que el PSC ja no és un partit qualificat per seguir governant cap ajuntament de Catalunya, després de que el PSOE doni el suport a la suspensió de l’autonomia, però l’alcaldessa de Barcelona ha negat el trencament del pacte que té amb Collboni. Colau l’altra pedra a la sabata de l procés independentista que ara mateix està esperant a poder gestionar les escorrialles d’una autonomia suspesa per vendre’ns el gran projecte: recuperem l’autonomia. Oportunisme miserable.
Tot depèn de nosaltres com els dèiem. Ho sabíem des del primer dia que ens hi vam posar. S’han acabat les manifestacions dels clavells i les concentracions d’espelmes a les places dels pobles. L’Estat ha ignorat totes les demostracions de força, una rere l’altra, que hem anat fent. És per això que és molt important, sense necessitat d’emprar la violència, fer ús de totes les armes que tenim: des de les accions directes a la guerra cibernètica d’Anonymous. L’Estat vestirà amb violència qualsevol cosa que fem, per donar-se una excusa per engarjolar a tothom qui pugui. Ho vam veure l’1 d’octubre. Per tant, actuem amb seny, però si cal activar la conspiració nocturna, fem-ho. Ara ens ho juguem tot, que no ens hàgim de penedir de la nostra inacció.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
