Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Sí, el saber ens farà lliures

|

- Publicitat -

Les últimes dades d'abandonament escolar d'Eurostat tornen a avergonyir-nos com a societat. Encara que la dada va a la baixa, un de cada quatre espanyols deixa els estudis després de l'ensenyament obligatori, i les dades també es poden aplicar a Catalunya. Un 24% dels nostres joves no continuen els estudis després de l'ESO, segons Idescat. D'altra banda, però, Catalunya encapaçala el rànquing europeu en estudiants que obtenen una titulació superior com una carrera universitària, amb el 40% de la població d'entre 30 i 34 anys. Per acabar-ho d'adobar, la sensació és que estem davant d'una generació perduda, on són pocs els qui poden aprofitar els seus estudis disposant de feines del seu sector, són alguns els qui treballen altres feines i són massa els qui no tenen oportunitats o les han trobades a l'estranger. Catalunya té un problema endèmic.

Algú buscarà els motius del preocupant desajust en la gestió dels diversos executius espanyols. El canvi constant de lleis d'educació espanyoles, la polèmica política de beques, el fallit intent de promocionar un sistema de formació professional seguint el model alemany, la sensació de fracàs estès en la societat si no s'obté una titulació universitària a qualsevol preu, el pèssim sistema d'aprenentatge de llengües, els problemes del mercat laboral… Havent constatat la debilitat crònica de l'educació a l'Estat -en èpoques de crisi, més evident que mai-, és raonable que l'independentisme hagi crescut com l'escuma.

Publicitat

Ara bé, una hipotètica independència no ha de ser per continuar perdent el temps amb la discussió estèril sobre la llengua vehicular a les escoles, sinó per tenir clar des del primer dia que és un dels pilars sobre els quals el nou Estat necessitarà recolzar-se si vol ser més útil pels catalans que l'espanyol. Un abandonament escolar equiparable a la mitjana europea, la fi de l'absurda obsessió per tenir un títol superior, l'ajustament de les places universitàries a la demanda, la implantació d'una formació professional més pràctica i més esforços per consolidar una tercera llengua pels alumnes. Des del consens entre els grups parlamentaris i els actors del món de l'educació. Perquè si alguna cosa s'ha de blindar més que cap altra és l'educació, i no la sacrosanta Constitució. Una Catalunya independent amb un sistema educatiu tan feble com l'espanyol és sinònim de país fallit en dues generacions, de continuar a la cua d'Europa en tots els àmbits a llarg termini. Algú imagina els nostres néts suplicant tornar a Espanya?

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut