Zapatero… Ai, Zapatero… Por qué no te callas?, que deia aquell. L’expresident del govern espanyol, que va aconseguir ser un dels protagonistes dilluns passat acusant a part de Catalunya de no acceptar Susana Díaz pels prejudicis que tenen contra les dones i contra els andalusos, ho ha tornat a fer aquest diumenge. En una entrevista a El Periódico –diari que, d’altra banda, s’ha convertit en una eina més al servei de l’unionisme institucional–, ha dit que el referèndum és “la pitjor eina” per solucionar qüestions de convivència. És clar, és millor no fer res, fingir un diàleg ja esgotat i no resoldre el problema de fons.
Com a argument extra per rebutjar-lo, diu que “els referèndums divideixen, de vegades artificialment, i divideixen apassionadament”. Què hi ha de dolent en una divisió? La societat espanyola no porta més d’un segle dividida entre ‘gent de dretes’ i ‘gent d’esquerres’? I què? No fer aquest referèndum farà que la gent no estigui tan dividida? Bé, és clar que no, perquè gairebé tota la ciutadania estarà en el mateix bàndol: el de continuar reclamant que es faci un referèndum. Les paraules de Zapatero no tenen ni cap ni peus, volen espantar plantejant la divisió com quelcom maligne.
Un argument complementari a aquest és que un plebiscit no aporta res: “Al Quebec n’han fet dos i no ha servit de res, d’acord?”. Doncs no, no estem d’acord. Al Quebec les dues votacions van servir per deixar clar que no hi havia una majoria favorable a la independència. Li sembla poc al senyor Zapatero? Veu millor que la gent mai pugui dir si està d’acord o no amb la qüestió?
D’altra banda, l’entrevista a l’autor del celebèrrim ‘apoyaré…’ ha donat encara més de si, ja que ha intentat identificar l’origen del procés independentista. El situa en la sentència del TC contra l’Estatut l’any 2010, cosa que, a falta que els historiadors del futur ho confirmin, té força sentit –per bé que les consultes populars ja havien començat l’any anterior, que això no és un bolet que surt d’un fet aïllat–. Ara bé, quina és la seva recepta? Tornar al diàleg i “partir de l’Estatut, perquè és allí on ens vam bifurcar”. És clar. Per què no tornem a l’any 1935, just abans de la Guerra Civil, que és on també ens vam bifurcar?
Aquí no es tracta d’involucionar cap a un punt que pot dur a la mateixa casella de sortida i ens pot situar, d’aquí a 5 o 10 anys, al mateix punt d’ara. Es tracta d’avançar tenint en compte la casella on som ara. Hi ha molts catalans que, sense gaudir de plena sobirania, ja tenen la mentalitat d’Estat, i es plantegen per què el Principat no pot tirar endavant una política energètica pròpia, per què no pot acollir refugiats si vol o bé anar a l’exterior per internacionalitzar el país. Fa una dècada tothom donava per fet que no es podia i hi havia una resignació perquè era impossible pensar en la independència de manera realista. Ara tot això ha canviat. I, senyor Zapatero, a molts els seria inviable tornar a pensar de manera autonomista a partir d’ara.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
[soliloquy id=”226147″]
