Les Houses of Parliament, la Torre Eiffel, la Times Square, la Casa Blanca, la plaça de Sant Pere del Vaticà, la Gran Muralla xinesa al pas per Pequín o l'Òpera de Sydney estan, sens dubte, entre els llocs més emblemàtics de la Terra. I en poques setmanes, també seran els testimonis d'una de les diferents cadenes humanes reivindicant la independència de Catalunya que es faran arreu del planeta.
Londres, París, Berlín, Brussel·les, Rio de Janeiro, Nova York, Washington, Pequín, Sydney o Melbourne són només algunes de les ciutats que s'uniran a la Via Catalana. Són quaranta ciutats que, en un mes hauran vist com la seva comunitat catalana, que passava desapercebuda fins ara, es manifesta d'una manera molt singular. Tot i que en la majoria dels casos tindrà un caire festiu, el missatge és un altre: “ajuda”.
Els catalans a l'exterior es convertiran en els veritables ambaixadors del país i demanaran ajuda al món. Ja no diran que Espanya es queda massa impostos. O que afavoreix el castellà per sobre de les llengües minoritàries. O que intenta arraconar el model educatiu català. Això són “temes domèstics”, com li agrada dir a la Unió Europea. Diran que Espanya està violant el dret a l'autodeterminació establert a la Declaració Universal dels Drets Humans. Diran que la majoria de catalans vol ser preguntada sobre la conveniència de ser un estat independent. Diran que vol assistir a la festa de la democràcia. I que Espanya no li permet assistir-hi. Diran que tothom considera Espanya una democràcia, però que ningú s'adona que la base de tota democràcia, la participació ciutadana, està segrestada a Catalunya.
La cadena humana que només té un precedent, la Via Bàltica, en un mes en tindrà un altre, a Catalunya, i quaranta més, arreu del planeta. La immensa majoria de les cadenes internacionals es faran una o dues setmanes abans de la Diada, per poder tenir temps per recopilar tots els vídeos i imatges de l'estranger i aprofitar-los l'Onze de Setembre. A Catalunya és fàcil que la iniciativa arribi a tothom, però a l'estranger no tot és tan senzill: un esforç des del principat per recordar als emigrants que la via catalana potser també passa pel seu país és important. La llista de les 40 ciutats és pública.
Els catalans a l'estranger diran: help! (Brisbane, Londres, Edimburg, Los Angeles, Miami, Boulder, Nova York, Houston, Dublín, Manchester, Sydney, Washington, Hong Kong), 救命啊! (Pequín), Hilfe! (Colònia, Hamburg, Zürich, Berlín, Viena), Au secours! (Toulouse, París, Brussel·les, Lausanne, Luxemburg), Aiuto! (l'Alguer, Roma, Venècia), Ajuda! (Toulouse, l'Alguer), Pomocy! (Szczecin), Cobhair! (Edimburg), Socorro! (San José, Buenos Aires, Sao Paulo, Santiago de Xile, Mèxic DF, Lisboa, Rio de Janeiro, Lima), Hulp! (Brussel·les), Agguidu! (l'Alguer), ช่วยด้วย! (Bangkok) i el mateix crit en una infinitat més d'idiomes.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
