Que hi ha hagut un canvi de rumb en l’independentisme institucional és evident. La valentia dels dies precedents a l’1 d’octubre i l’aplicació posterior del 155 han deixat un panorama difícil per a l’independentisme, que ara malda per tornar al punt de partida, més que avançar cap a una República que es farà molt difícil d’assolir. L’objectiu és recuperar el control de la Generalitat i alliberar els presos polítics. Tot això ja serà prou complicat. Recordem també que partim d'una xifra sota zero, i no es tant fàcil tornar a la 'normalitat'.
Tant des de Junts per Catalunya com des d’ERC, l’actitud és més de rebaixar la tensió i tornar a començar que de desobediència i de ruptura com demana la CUP des de l’oposició. Quina serà l’estratègia bona? No ho sabem, però el que sí que veiem és que no hi ha un rumb ni un lideratge clar on poder-nos agafar. El “fem república” que es predica entre les dues principals forces independentistes no es res més que el “fem país” clàssic actualitzat. La sort és que sí, ara mateix fer república és construir alguna cosa més que una autonomia, però segurament trigarà a cristal·litzar-se.
Mentrestant, al carrer, poc a poc ens anem desfent. Estem regalant massa. L’unionisme, després de posar tota la carn a la graella de què disposa (amb la important aportació de grups violents ultres), ens ha fet caure en les guerres de guerrilles de banderes, de llaços i de creus que mai guanyarem i sols enquistaran el conflicte perquè no convenceran a ningú dels del mig. Aquesta setmana la CUP s’enorgullia del grup d’antifeixistes propers a la formació que havia rebentat un acte de Societat Civil Catalana a la universitat. I avui mateix a Vic, la cúpula catalana de Ciutadans anava a Vic, un dels feus independentistes a provocar, i el grup de CDRs que ha sortit a escridassar-los, ha caigut de quatre potes i de manera infantil a la xarxa que ha teixit Inés Arrimadas.
La líder de Ciutadans ha encès el motoret i ha fet el discurset davant de totes els mitjans de la intolerància dels independentistes que els rebenten actes. En realitat simplement era un grup de gent que els ha escridassat una estona, però ja han regalat a la cap de l’oposició un nou discurs victimista per totes les televisions, i una imatge d’ella enmig de la plaça amb tot el seu equip cridant “llibertat, llibertat!” Imaginin-se, els mateixos que volen acabar amb la llibertat i els valors democràtics que ens hem donat actuant com a víctimes. Tres quarts del mateix per a l’acte de SCC a la universitat. Quina necessitat hi havia d’anar a destruir la llibertat d’expressió d’aquesta gent que estava a punt de dur a terme un acte absolutament irrellevant?
En definitiva, no estem fent més que passar el dol i intentar gestionar com podem la frustració d’haver pogut acariciar la República i que se’ns hagi escolat de les mans. Potser sí que, en el fons, ens estem retirant tot havent assumit la derrota en aquesta escomesa. I per això hem de fer les coses pensant a partir d’ara. Ens trobem en una mala situació i no vindran dies millors durant un temps. Aprofitem per anar redefinint l’estratègia, reconèixer els errors, recapacitar i preparar la nova envestida. I si no en som capaços perquè el partidisme també existent ens autodestrueix, comencem a reforçar el front del jovent perquè d’aquí a uns anys ho pugui tornar a intentar.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
