Sense cap opció a malentesos, el president del govern espanyol responia així al que esperava de l’encaix de Catalunya dins l’Estat espanyol a un dia del gran debat al Congreso en què es demanarà el traspàs de competències per a convocar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya: “els catalans son gent que inverteixen, que emprenen i que aporten al PIB espanyol”.
Ja poden anar fent discursos sobre la solidaritat, els llaços de sang, el camí que hem construït junts, la UE, la democràcia… l’únic que interessa ben en el fons és allò que generen els catalans: els diners. És sabut que Catalunya és la gallina dels ous d’or i és per això que no hi haurà demà cap autorització per a convocar el referèndum, i més si la opció independentista per encriptada que estigui segueix arribant al 50,1%. Aquesta és la realitat que els tres diputats designats per Parlament català es trobaran demà a les quatre de la tarda quan s’iniciï el debat a la cambra baixa espanyola.
Mariano Rajoy diu que defensarà que el que no pot pretendre el president Mas ni el Parlament de Catalunya és presentar un “contracte d’adhesió” a una proposta sense abans haver-la dialogat amb Madrid. Però aquí l’ordre dels factors sí que altera el producte. Catalunya ha allargat la mà diverses vegades durant els darrers dos anys, i la resposta de Madrid ha estat el menyspreu, la supremacia i el Tribunal Constitucional. Ara ja no hi ha excusa, i menys aquesta.
A Madrid ja no els queda res més que intentar desviar el focus d'atenció cap a la no presència d'Artur Mas o l'insult, però la proposta de Catalunya es farà igualment i davant l'atenta mirada dels mitjans internacionals. Avui dilluns mentre Rosa Díez ens comparava amb els nazis per enèsima vegada i amb Le Pen, Ciutadans deia que “votar no és sinònim de democràcia”. Aquests son els talents emergents de la política d’aquest trist Estat. En realitat no poden parar un procés que ja se’ls ha escapat de les mans. L’oferta econòmica que pugui fer el govern espanyol, tal i com també ha suggerit el president Rajoy ja no convencerà a uns diputats que arriben per primer cop ben units al Congreso. “Qualsevol proposta que vulgui fer Espanya ha de passar pel dret a decidir” diuen Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera.
Aquest és el mínim comú denominador al qual l’Estat no vol jugar. La bola se’ls ha anat fent massa grossa ja que confiaven en la tremolor de cames habitual de CiU i en la traveta de Duran, però el president, ERC, ICV i la CUP empesos per milions de catalans han seguit endavant amb fermesa davant l’embat nacional. Demà Espanya donarà el darrer “no”, demà passat Catalunya marxarà cap a la victòria.
Bona sort!
