Amb prou feina a tres mesos de les eleccions, comença de nou la bogeria de la publicació d’enquestes confuses i tramposes per enredar la troca encara més. El Periódico n’ha fet una on posa de manifest que el trident CDC-ERC-CUP tindrien força números de no sumar 68 escons si hi hagués llista on confluïssin ICV, Podem i Procés Constituent. De fet, es quedarien a entre 1 i 5 diputats. Una ‘llista del president’ sense Unió seria primera força, amb 33-35 seients, mentre que un ‘Catalunya en Comú’ –així l’etiqueta El Periódico- li disputaria la primera plaça amb 30-31.
ERC cauria respecte enquestes prèvies fins als 20 que té ara, empataria amb C’s, la CUP passaria dels 10 i el duet bipartidista PSC-PP no arribarien ni a la desena. Unió, sola, n’aconseguiria entre 6 i 7. El rotatiu encara ha estat més agosarat i n’ha fet una paral·lela preguntant en el supòsit que no hi hagi confluència ICV-Podem-Procés Constituent. En aquest cas el trio independentista sumaria entre 66 i 70 escons, al voltant de la majoria absoluta -amb un escó més per a cada força-, i Podem cauria als 18-19 seients que, sumats als 4-5 d’ICV, en farien perdre 10 a l’esquerra alternativa.
Què hem de tenir en compte amb aquesta enquesta per considerar-la tergiversadora?
1. Si hi hagués confluència ICV-Procés Constituent-Podemos,la coalició mai es diria Catalunya en Comú, perquè Ada Colau ja ho ha vetat. El nom és important i pot influir, és evident.
2. Hi ha moltes candidatures que encara no tenen cap de llista. Seria el cas de la hipotètica confluència de l’esquerra alternativa, i també de la CUP o C’s oficialment.
3. És fals que, com diu El Periódico, l’enquesta s’hagi fet quan CDC i UDC ja s’havien separat. Segons el mateix rotatiu, la gent va ser preguntada del 17 al 21 de juny, i Josep Rull va certificar que es dinamitava el divorci nacionalista el dia 18 a les 13:30. Fins llavors, tot eren supòsits.
4. L’escenari canvia rere dia, perquè després de divorciar-se de Duran i Lleida, Mas va presentar una idea que ha trencat esquemes i és la d’una llista ‘amb’ el president i no ‘del’ president, encapçalada per la societat civil. Potser que aquesta idea, fructifiqui o no, tregui algú de l’abstenció o faci minvar les expectatives d’UDC. A més, el full de ruta encara no està pactat. Fins que no s’aclareixi tot més és inútil fer enquestes.
Elements interessants de l’enquesta:
1. Les llistes unitàries funcionen. Ho vam aprendre el 24 de maig. Tot i que molts titllen d’exageració atorgar 30 diputats a una candidatura de l’esquerra alternativa, també semblava per alguns impossible que Colau batís a Trias a Barcelona i donaven la mateixa poca credibilitat a les enquestes que així ho preveien. Així, la gent està esgotada de partidismes i premia a aquells que renuncien a les sigles.
2. L’error estratègic d’ERC la tardor passada és clar, tant pel propi partit com pels interessos independentistes. El fet de rebutjar la llista conjunta i fer allargar així mig any la convocatòria d’eleccions no només els ha deixat com els que no han apostat per la unitat per molts, sinó que tampoc els ha deixat marge per buscar gaire estratègies revulsives, fora de fitxar a algun independent -si no tenen cap as a la màniga, és clar. Difícilment ara revertiran la tendència, ja que el seu candidat, Junqueras, ja no es percep com a fresc per la gent -a diferència del 2013-, i pel front de l’esquerra els ha sortit competència. A més, pel sobiranisme el fet de prioritzar llistes separades a fer uns comicis aviat ha deixat tot en safata a Podem i companyia per créixer i ha fet refredar el procés. Si s’haguessin fet les eleccions al març, en qualsevol modalitat la independència hauria sumat.
3. La possibilitat que apunta l’enquesta, amb el sobiranisme sense sumar, no ha de posar nerviós en excés, ja que la reactivació de tot plegat està per venir, amb l’11 de setembre com a plat fort. Ara, amb una possible confluència electoral de les esquerres alternatives, fora de la CUP, s’hauria de treballar en una resposta d’impacte: un full de ruta pactat quan abans millor i que parli clar. Sumat, potser, a la idea de Mas de fer la societat civil encapçalar una candidatura, que a hores d’ara és dels pocs elements que aportaria un gir de guió. Que ningú ho descarti del tot.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
