Un diumenge és una bona excusa per mirar la plana internacional de la informació, mentre deixem reposar la setmana d’actualitat política a Catalunya. Al consultar-la, veiem com el president turc Erdogan segueix amb la seva dèria de carregar contra Holanda acusant-la de nazi. El semi-dictador turc acusant de feixista algú. Miro cap a Hongria i em trobo que han avisat que detindran els demandants d'asil. La Unió Europea a la que molts volen pertànyer no diu res en un cas ni tampoc en l'altre. Fi de la consulta relaxada de la informació internacional.
Garcia Albiol va ser ahir proclamat nou president del PP Català per més d’un 98% dels vots, una fita formidable. Un dels seus primers missatges ha estat dir que el govern català està tergiversant el toc d’alerta que ha enviat Europa des de la Comissió de Venècia i que ahir els comentava en Guifré.
Passem pàgina i veiem a Pedro Sánchez proclamant-se als quatre vents com el gran salvador d’Espanya, mentre Susana Díaz esmola en ganivet i prepara el pas endavant definitiu al qual ja ha posat data: 26 de març. Sánchez torna a trepitjar Andalusia per dir que «Mai s’havia volgut proclamar la independència de Catalunya amb un govern socialista a Espanya». N’està segur? Una cosa és voler-ho o desitjar-ho, i l’altra tenir majoria parlamentària per fer-ho. Ara tenim totes dues coses, abans només la primera.
Susana Díaz prepara el gran anunci, però un irrellevant Patxi López va donar el tret de sortida a una campanya de primàries on Pedro Sánchez és qui està donant els primers cops. A més, la líder del sud d’Espanya sembla que no compta, d’entrada, amb els suports que s’esperava, ja que Sánchez li ha pres un cert avantatge. Normal, les bases li van fer costat en el moment que es va mullar més per defensar l’única cosa que havien de defensar: el ‘No’ a Rajoy. Veurem si Díaz sap capgirar la truita, i com.
L’actualitat també ens deixa anar els rumors sobre les turbulències internes al PDECat per la darrera entrevista d’Artur Mas, que ja vàrem comentar fa dos dies i, sobretot, per la creixent desconfiança al voltant de la cúpula que l’expresident de la Generalitat regia en la seva època de president de CDC. CDC va mutar en el PDECat precisament per crear un partit nou amb dinàmiques noves i cares noves, però la vella guàrdia no ha acabat de marxar (Mas inclòs), i l’operació acaba essent percebuda com a més estètica que real, la qual cosa mata a poc a poc la nova formació que tindrà moltes i moltes dificultats en les properes eleccions que es convoquin.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
