Tancar els ulls per no veure la realitat. «Que no os engañen!» deia aquest migdia el portaveu del Govern d’Espanya, Íñigo Méndez de Vigo. La resposta a la Declaració Unilateral d’Independència que proposava com a alternatives al referèndum Oriol Junqueras ha estat «no té efectes polítics ni jurídics». Tant és així que la majoria d’Estats d’Europa d’avui en dia ho són gràcies a independències unilaterals.
Seguint però el camí del referèndum, el Govern de Catalunya ha escenificat unitat en un acte al Palau de la Generalitat que ha aplegat tots els consellers (inclosos els més escèptics), i un centenar d’alts càrrecs. El Govern ha signat un manifest en què es compromet a organitzar, convocar i celebrar el referèndum. Laura Borràs, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, ha estat la conductora de l’esdeveniment, una estampa que ha aplegat les dues principals famílies polítiques de Catalunya: l’esquerra i la dreta independentista. L’altra esquerra, l’anticapitalista ha donat el seu vist-i-plau a través d’un tuit de Quim Arrufat que ha servit també per donar inici a la campanya pel Sí de la CUP.
El president Puigdemont ha dedicat un discurs ben convençut. La solidesa del president, que està economitzant les ‘jornades històriques’ de moment s’ha demostrat amb paraules i amb fets. El referèndum tira endavant, i ell és l’únic que no se n’ha desmarcat amb cap alternativa possible. Aquest és un patrimoni que cal no deixar-se perdre: determinació i claredat. Junqueras ha apel·lat a Paco Candel, el referent dels castellanoparlants que van venir a viure a Catalunya fa mig segle i que ara lluiten per la independència, i Francesc Macià, un clàssic de la determinació del catalanisme.
L’Estat segueix mirant cap a l’altre costat mentre ens va deixant mostres de debilitat, com és el cas de l’allargament de la causa contra Forcadell, a la qual semblava fa uns mesos que l’havien d’inhabilitar en dos dies. Ells també tenen por, a ells també els tremolen les cames cada vegada que veuen fortalesa dins l’independentisme. La lògica diu que que això ha d’acabar amb la independència o bé a través d’una DUI o a través d’un referèndum i una DUI posterior. És el més normal, els independentistes mai deixaran de ser-ho, i els negacionistes s’hauran de menjar molts i molts articles, com el que llegíem fa deu dies de Jordi Mercader. Negar per negar, sense cap fonament real, com un tribunero més.
Sant Jordi és a la cantonada i l’Estat espanyol no ha perdut l’oportunitat que li ha brindat tant la conselleria de Cultura com els editors i els llibreters catalans per fer venir a Soraya Sáenz de Santamaría per fer-li una campanya publicitària gratuïta, tal i com denunciava Toni Soler. La idea oficial, sobre el paper, és reivindicar la Diada de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, però encara no hi ha res assegurat: la vicepresidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Isabel Martí, ha dimitit del seu càrrec pel desacord en aixoplugar la reivindicació del catalanisme cultural sota el paraigua de Soraya Sáenz, representant d’un estat que oprimeix la llengua catalana a diari.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
