La Generalitat ha tornat a reconèixer avui, en motiu de la Festa d’Aran que celebra la recuperació de l’autogovern fa 27 anys, els drets polítics d’aquesta comarca pirenaica. El conseller Maragall s’hi ha desplaçat i part de Catalunya ha descobert que l’Aran també està demanant una millora del seu ‘pacte fiscal’ amb Catalunya.
Tanmateix, una altra part de Catalunya deu ser ben aliena a les necessitats i les especificitats de la preciosa vall, més enllà de les estacions d’esquí i els apartaments de postal. Segurament molts d’aquests seran votants del partit d’Inés Arrimadas i d’Albert Rivera, que aquest cap de setmana demanava que s’apugés el llistó de la llei electoral espanyola al 3% de representació per poder entrar al Congrés dels Diputats. Aquesta és una altra mesura populista per acontentar els propis, amb l’objectiu de vetar els partits independentistes, i aconseguir que Espanya sigui un país només de quatre, els quatre grans. Al seu torn, Arrimadas evitava avui també condemnar les agressions físiques s’han produït aquests darrers dies a persones al carrer només per dur el llaç groc.
Malgrat totes les mancances d’avui en dia, com a mínim, el Congrés garanteix en bona mesura que formacions ‘regionals’ que tenen més de 40% dels vots a la seva comunitat puguin tenir escons al Congrés. És un mínim respecte a la diversitat dels territoris, que ells voldrien liquidar, responent als seus ideals fundadors. Aquest diumenge també hem vist remenar la cua a Manuel Valls, l’exprimer ministre francès que té pretensions a Barcelona. Valls, amb un discurs que l’adscriu al bloc del 155, no té arrelament polític clar en un partit i propugna liderar una espècie de llista unitària antiindependentista a la capital catalana per assegurar-se la victòria. Però els partits del 155 excepte Ciutadans no ho veuen massa clar.
Tampoc els independentistes. Poble Lliure, una de les faccions de la CUP ha apostat avui pel projecte de llista unitària a les municipals. Els cupaires han advertit del perill d’ulsterització de la política catalana, i la necessitat de ser un mur de contenció contra el feixisme. La formació s’acosta als postulats, així, que defensa el PDECat… o JxC… o ambdós. PDECat i JxC segueixen la seva particular pugna per la legitimitat de la marca JxC. Els posicionaments dels diputats independents al Parlament estan essent durs, i el PDECat fa pinya. Sembla per això que el partit de Marta Pascal acabarà emprant la denominació, però la bretxa que s’ha obert ja és considerable.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
