La darrera Diada nacional de Catalunya el Principat va viure un esdeveniment excepcional. En motiu del centenari de la senyera Estelada, un centenar llarg d’Ajuntaments van permetre que la bandera independentista onegués als balcons consistorials, avançant-nos una imatge que, un cop aconseguida l’autodeterminació, es convertirà en habitual.
Al final han estat 120 consistoris adherits (veure el mapa), que és prop del 13% del total d’ajuntaments del Principat. Van haver-hi 9 capitals de comarca de les quals una, Girona, també era capital de província. Les capitals adherides han estat Ripoll (el Ripollès), Figueres (l’Alt Empordà), Les Borges Blanques (les Garrigues), Berga (Berguedà), Girona (Gironès), Puigcerdà (la Cerdanya), Montblanc (la Conca de Barberà), Santa Coloma de Farners (la Selva) i Vilafranca del Penedès (l’Alt Penedès). Per comarques, aquella que va tenir més ajuntaments amb estelades va ser, de llarg, Osona.
Malgrat l’èxit de la convocatòria, el camí de les estelades cap als balcons catalans no va ser fàcil, i van caldre moltes mocions i molts esforços per part dels partits catalanistes, i per catalanistes ens referim a CiU, ERC i les CUP, ja els altres partits ‘catalanistes’, PSC i ICV, sovint no van donar suport a les mocions.
A continuació us expliquem algunes anècdotes i com es va viure tot l’afer de l’estelada en algunes poblacions catalanes. No tothom va acabar de pair el fet que s’aprovés una moció no secundada pel/s partit/s que controlen l’alcaldia, i aquest fet va crear algun que altre moment de tensió.
Vilafranca del Penedès
Entre les estelades accidentades hi trobem la de Vilafranca del Penedès. Allí els regidors de la CUP, ERC i CIU van haver de penjar l’estelada enfilant-se al balcó consistorial amb una escala, ja que l’alcalde del PSC, Marcel Esteve, va negar-se a complir la moció que acordava que l’estelada onejaria al balcó els dies 10 i 11 de setembre. Els regidors catalanistes van intentar accedir al balcó de manera normal, és a dir, des de dins l’Ajuntament, però van trobar-hi les portes tancades i, segons la policia local, les claus havien desaparegut. Finalment l’alcalde socialista no va sortir-se amb la seva, i els regidors catalanistes van penjar l’estelada enfilant-se al balcó des de fora, amb una escala, tal com mostren aquestes imatges de Jordi Salvià.
Barcelona
A la capital catalana, les estelades a carrers i balcons que ha penjat la societat civil no han tingut el seguiment que podria esperar-se entre la classe política. Hereu no volia ni sentir-ne a parlar, d’estelades als balcons dels edificis oficials, i havia promès que, malgrat la decisió de la Junta de portaveus de penjar l’estelada a la seu del districte de Gràcia -en una votació guanyada amb els vots de CiU i ERC i els vots contraris d’ICV i PSC- ell com a batlle no permetria que es pengés la bandera ‘d’uns quants’, malgrat no haver tingut cap mena d’inconvenient en penjar la bandera del poble gitano o la bandera del col·lectiu homosexual. Tot i això, els regidors catalanistes del districte van desafiar l’alcalde i van penjar l’estelada davant els aplaudiments del públic aplegat.
Entre les curiositats del dia a la capital catalana cal parlar del jove que, posant en perill la seva integritat, va enfilar-se a una grua de les obres de la Catedral per penjar-hi una estelada. Minuts després de l’ascens, els Mossos van convèncer el jove perquè baixés. Ho va fer, sí, però va deixar l’estelada al capdamunt de la grua, una estelada que, dies després, encara hi oneja.
Girona
El que va passar la setmana passada a l’Ajuntament de Girona és que el Partit dels Socialistes de Catalunya perdia una votació al ple municipal per primera vegada des del 1979. I el motiu no va ser pas altre que el decidir si estelada sí o estelada no a Girona. La unió d’Esquerra, Convergència i Iniciativa va tirar pel terra la votació conjunta de socialistes i populars.
La decisió va ser finalment de situar l’estelada en un lloc destacat, i no en el mateix edifici de l’ajuntament. D’aquesta manera es triava la Plaça Catalunya per penjar-hi l’estelada. Els col·lectius de l’Esquerra Independentista, que s’havien manifestat per reclamar l’estelada a l’Ajuntament tots els dies de l’any, van aconseguir una petita victòria en aconseguir de penjar-ne una al migdia del dia onze al balcó de l’Ajuntament, com a complement de l’estelada que onejava a Plaça Catalunya.
Igualada
Després que els partits que governen a l’Ajuntament d’Igualada, PSC i ICV, desestimessin amb el suport del PP la proposta de penjar l’estelada al balcó del consistori, el grup municipal d’Esquerra va decidir penjar l’estelada al balcó del despatx que Esquerra té en aquest ajuntament amb l’objectiu de celebrar la Diada i per commemorar els 100 anys d’aquesta bandera. L’alcalde, Jordi Aymamí (PSC) va decidir enviar la policia municipal a obrir el despatx d’esquerra i retirar l’estelada mentre els regidors participaven en un acte oficial al saló de plens d’aquest Ajuntament, motiu pel qual el grup municipal d’Esquerra està molt molest, tan per el fet de que la policia, per ordre de l’alcalde, no respectés la privadesa del grup municipal com pel fet que ni des del despatx del grup es permeti ni aquesta petita mostra de llibertat d’expressió.
Finalment, durant la Diada, la gent del poble va acostar una grua fins al balcó i va penjar una estelada just davant de la bandera espanyola. Però a Igualada, les històries van durar fins l’endemà, el dia 12, quan un conegut jove del poble es disposava a casar-se a la Sala de Plens de l’Ajuntament d’Igualada, i va voler fer-ho sota una estelada. La cap de protocol però, va obligar a retirar la bandera estelada per ordre de l’alcalde amb l’amenaça d’impedir l’inici de la cerimònia, i així va ser. Fins que els amics del nuvi no van procedir a desar la bandera, el casament no va poder començar.
Vic
Osona ha estat la comarca que ha marcat la diferència, essent la comarca amb més pobles adherits a la campanya del centenari de la bandera estelada. Tal i com s’explica en aquest reportatge de Nació Digital amb vídeos i fotografies, a la ciutat de Vic es va optar, igual que en el cas d’Igualada, per una grua. En el cas de la capital d’Osona però, la grua estava ubicada a la Plaça Major de Vic i feia 40 metres d’alçada. L’operatiu ha durat uns 15 minuts, i cap de les poques persones que en aquests moments eren a plaça se n’ha adonat. Els dos grimpadors portaven la bandera, el màstil i un suport metàl·lic estacat a una motxila. A més, també s’han penjat dues estelades a la part inferior de l’ajuntament i una a la balconada mentre es fa la marxa de torxes.
Figueres
Figueres va ser una de les primeres capitals de comarca en aprovar una moció a favor de penjar l’estelada el dia onze. Finalment es va optar per penjar la bandera a la Plaça Lluís Companys enlloc de fer-ho al balcó del consistori. Durant els actes de la Diada, quatre joves de fora de la ciutat d’entre 17 i 24 anys van decidir prendre’s la llei pel seu compte i van retirar l’estelada i el seu màstil a primera hora de la tarda. La Guàrdia Urbana va fer bé la seva feina, i ara aquests quatre joves podrien acabar pagant una multa d’entre 750 i 1500 euros per incompliment de l’ordenança de civisme i convivència.
Les més grosses
Amb motiu de la Diada, membres d’Esquerra de la comarca de Segrià, van desplegar una bandera estelada de 750 metres quadrats (quasi tan gran com un camp de futbol) des del Sagrat Cor que domina la població d’Alguaire perquè tothom la pogués veure i gaudir. Cal destacar però que no va ser l’únic cas. A la població de Castell de Montgrí també van optar per penjar una estelada gegant.
Els no-ajuntaments
En algunes poblacions, els desitjos de la ciutadania no van anar acord amb els polítics de l’Ajuntament. Davant d’una negativa a penjar la bandera estelada durant la Diada de Catalunya i com a homenatge del seu centenari, en algunes poblacions com Golmes o a Gelida la gent l’ha acabat penjant al campanar del poble, que per sort, encara no depèn del consistori. A El Brull han anat encara una mica més enllà i l’han acabada penjant al Castell.
El PP, a favor
Una de les votacions per decidir si s’havia de posar l’estelada a l’ajuntament durant la Diada que més ha sorprès, tant a catalans com a espanyols va ser sense cap mena de dubte la que es va fer a Palafrugell, on l’única regidora del Partit Popular va votar a favor de la moció presentada per Esquerra. La regidora del Partit Popular, Laura Galiana, va justificar el seu vot al·legant que malgrat no era independentista, sí que defensava la reivindicació catalana.
Però malgrat la gran quota mediàtica que va rebre aquest vot a favor del PP de Palafrugell, també hi ha el cas de Josep Saña, el polèmic ex regidor del PP de Berga, actualment no adscrit a cap formació política. Saña no només es va posicionar a favor de la moció, sinó que fins i tot es va mostrar partidari que l’estelada romangués a l’Ajuntament durant tot l’any. Aquesta no és la primera vegada que Saña es posiciona en aquest sentit. Al blog personal d’aquest regidor s’hi pot llegir la seva opinió sobre aquest afer. Saña afirma concretament que ‘a cada balcó dels Països Catalans hi hauria d’haver una senyera estelada en memòria del que som i el que volem’ i conclou que ‘som catalans i no hem de renunciar al nostre patrimoni cultural, històric i lingüístic’.
