Jaume Pros


Dijous, 2.2.2012. 21:50 h

L'INTERROGANT ERRANT

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 13 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Un lector em fa veure que l'ús que jo faig dels signes d'interrogació és del tot incorrecte, perquè: «en català el signe d'obertura no existeix [sic]». Aquest signe, em diu, «només existeix en la mateixa llengua que fa servir la lletra "ñ"». Que jo el faci servir demostra, doncs, que sóc, en paraules seves, un «hispanopensant». Déu n'hi do: quantes coses que es poden deduir d'un signe gràfic, a priori, tan insignificant com aquest: "¿".

El signe d’obertura en les oracions interrogants i en les exclamatives tenen els seus aferrissats defensors, i també uns combatius detractors. Això potser és així perquè la normativa catalana no és, en absolut, gens clara pel que en fa a l'ús. De fet, l’Institut d’Estudis Catalans ens diu que aquests signes d'obertura cal posar-los quan l’oració és molt llarga. ¿Molt llarga en línies, pams, centímetres? Allò que pot ser una línia en un foli, un cop passat a un format de premsa escrita, amb les seves columnes, pot acabar tenint una llargada de tres línies (o més).

Sigui com sigui, una cosa és la meva opinió personal i profana —i que al final exposaré—, i una altra és què en diuen els lingüistes. És per això que he volgut saber què en pensen, els professionals de la llengua, i he demanat l'opinió a dos filòlegs de de la nostra comarca: Jordi de Bofarull i Marcel Banús.

El vallenc Jordi de Bofarull només utilitza els signes d'interrogació inicials en comptadíssimes ocasions: «Hi recorro quan veig que l'absència del signe inicial pot induir a una lectura incorrecta, sobretot quan la frase interrogativa és llarga i complexa, i, a més, no comença amb pronoms interrogatius.» Pel que fa al signe d'exclamació inicial, confessa que no el fa servir mai. De Bofarull assegura ser fidel «tant a la pràctica tradicional que recomana la normativa (des de Fabra fins a l'esborrany de la nova gramàtica de l'IEC) com a la majoria d'usos institucionals i editorials: totes les administracions públiques catalanes segueixen aquest mateix criteri i, pel que he vist, la immensa majoria de publicacions periòdiques en català i d'editorials».

Sense que hagi calgut plantejar-li la pregunta, Jordi de Bofarull reconeix espontàniament que «existeix un debat més identitari sobre si els signes són d'origen espanyol», encara que reconeix que per a ell «no és important». I apunta: «Reconec que aquest és un dels temes controvertits de la gramàtica catalana; però, personalment, no crec que sigui un punt problemàtic pel qual valgui la pena gastar gaire energia. Hi ha altres qüestions gramaticals que sí que convindria revisar per fer més "fàcil" el català.» Considero que, en això, té moltíssima raó.

Per la seva banda, Marcel Banús recorda que els textos en llatí —sense cap mena de signe de puntuació— eren difícils de llegir per a molta gent i que, per això, Carlemany va acabar introduint la necessitat de separar els mots i d'introduir els signes de puntuació: «Puntuem —ens diu Marcel Banús— per fer la vida més fàcil als lectors.»

Ens diu, el lingüista masonenc, que «si apliquem aquest principi tan simple i tan clar als signes d'interrogació i d'exclamació, la pregunta que ens podem fer és: ¿el signe d'interrogació o d'exclamació inicial ens facilita la lectura de les oracions que introdueixen?; si la resposta és sí, ¿per què ens hem d'entestar a fer-nos la vida lectora més complicada?»

«Al segle XVIII —ens diu Banús— el francès i l'espanyol recorren a un signe d'interrogació inicial (que és el signe d'interrogació final capgirat). Però aquest ús només s'acabarà consolidant en l'espanyol. Quan, amb la Mancomunitat de Catalunya (a començament del segle XX), tenim l'oportunitat de treure una miqueta el nas del toll on des del 1714 ens estan ofegant lentament, neix l'Institut d'Estudis Catalans. Aleshores, els lingüistes catalans decidiran, pel que fa a la puntuació de les interrogatives, que només s'usarà el signe de tancament en la mesura que la frase sigui prou curta; en el cas que es tracti d'una frase llarga, l'escriptor també podrà optar per un interrogant inicial.»

Però, igual que els grans lingüistes Joan Solà i Josep M. Pujol, en la seva Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic, Marcel Banús es fa la mateixa pregunta que abans ens plantejàvem nosaltres: «¿Què és una frase llarga? Objectivament, des d'un punt de vista lingüístic, no té cap resposta.»

I al•ludint a la polèmica sobre l'espanyolitat del signe, Marcel Banús conclou: «Els signes de puntuació només són per facilitar la lectura d'un text escrit. Aquests signes no tenen la voluntat ni de salvar cap pàtria ni d'enfonsar-la (no són tan pretensiosos). Pensar que ens fa més independents usar un sol signe interrogatiu, en lloc de pensar que ens complica més la lectura, potser ens acabarà fent pensar que la millor cosa seria optar per no fer-ne servir cap.»

En el meu cas, és cert que vaig apostar fa temps per l'ús del signe d'obertura tant en les oracions interrogatives com en les exclamatives. Però amb matisos. De fet, tot plegat és una qüestió de pragmatisme de cara a fer més fàcil la lectura dels meus articles. Així, gairebé sempre faig servir el controvertit signe en el cas de les oracions interrogatives. ¿No diu l’IEC que aquest signe inicial cal posar-lo quan la frase sigui tan llarga com penso que és aquesta que estic escrivint ara? Doncs jo decideixo que, per a mi, gairebé sempre ho són totes.

El signe interrogatiu, al començament, evita, sovint, haver de tornar enrere i rellegir la frase. Ara bé, reconec la meva incoherència en no ser capaç de defensar, amb la mateixa fermesa, d'escriure sempre el signe d'obertura en les oracions exclamatives. Potser és el costum, però, en aquest cas, el signe m'hi grinyola força quan introdueix només dues, tres o quatre paraules —com acostuma a passar sovint en aquesta mena d'oracions. Què hi farem!

Publicat el 3/2/2012 al setmanari El Vallenc

lectures 1307 lectures comentaris 18 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#18
Ester fletxa Constantí
8 de febrer de 2012, 19.22 h

#16 Els dos filòlegs esmentats a l'article van ser professor meus a la URV. Són uns grans lingüistes totalment compromesos amb la nostra nació. Un va ser alcalde d'ERC al seu poble i l'altre regidor d'ERC a Valls. Avui són impulsors de l'Assemblea Nacional de Catalunya a l'Alt Camp. Les insinuacions que un anònim com vostè, que només cerca rebentar els debats a Directe.cat, fa sobre ells (comparant-los amb amb militants de Ciudadanos) són indignes i covards. Al costat del què diuen ell... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2

item
#17
7 de febrer de 2012, 20.35 h

Jaume com sempre vaig llegir el teu article el divendres al diari: Felicitats perquè està molt ben explicat. De totes maneres has d'entendre que hi ha gent especialment de certa edat (com jo) que els canvis encara que siguin per anar a millor se'ls hi fa costa amunt. Si el català no evolucionés encara parlariem llatí. Enhorabona i endavant amb els teus escrits.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1

item
#16
7 de febrer de 2012, 12.23 h

#15 Així m'agrada, que te'n riguis de qui vol parlar bé.

En Miquel Roca també era partidari d'acostar-se a Espanya. I ara reconeix que estava equivocat, que assemblar-se als espanyols és perillosíssim.

Els signes invertits no existeixen, ni aquí ni a la Xina popular. No existeixen ni a Itàlia ni a Portugal ni a França ni a Occitània ni a Andorra ni al Rosselló ni a l'Alguer ni a Gibraltar. Només els coneixen a Espanya, a les seves colònies i a les seves excolònies. Igual com la l... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 8

item
#15
7 de febrer de 2012, 08.36 h

#14 Per tant, segons el teu raonament, Joan Solà era sospitós de simpatitzar amb Ciudadanos. Fas riure, noi.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1

item
#14
6 de febrer de 2012, 19.46 h

Tot i que sempre hi ha hagut intents espanyolitzadors, l'actual intent es va fer conegut el 1986, amb el famós llibre 'verinosa llengua'. Els seus autors també eren uns filòlegs que deien que volien fer més fàcil el català. Demanaven moltes coses per fer que el català s'assemblés més a l'espanyol, per exemple, els signes invertits. Un temps després, els autors es van fer militants de 'ciudadanos'. Ho enteneu ara?

Les seves propostes van ser acceptades per qui escrivia en català per... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 6

item
#13
3 de febrer de 2012, 18.41 h

#11 No acabo de trobar el vincle entre Joan Solà, Josep M. Pujol i El Periódico de Catalunya. De fet, dir que el signe "¿" és un invent del diari El Periódico és una barbaritat de l'alçada d'un campanar. Un exemple: El Periódico en català va sortir el 28 d'octubre del 1997. L'obra dels grans lingüistes Josep M. Pujol i Joan Solà «Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic» va ser editada per Columna l'any 1995.


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 1

item
#12
3 de febrer de 2012, 18.08 h

#10 No he llegit mai res de l'autor que proposa. Això no obstant, n'he llegit moltíssims d'altres, de catalans, també d'autors estrangers, però amb 'una traducció impecable al meu entendre, qui segueixen la norma de suprimir o no emprar l'interrogant d'apertura. L'he de manifestar que ara, entre Vostè de qui no vull dubtar en absolut del seu domini del català així com de la seva gramàtica, així com del seu punt de vista, i en Josep que també ha aportat documentalment el seu grà de so... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#11
3 de febrer de 2012, 18.07 h

#7: Llegiu bé si us plau: això de:

'Darrerament, hem vist estendre’s una utilització sistemàtica de l’interrogant invertit, en oposició a allò que certament era un hàbit prou ben establert. Trobem, ara, periòdics i llibres on no hi ha cap frase interrogativa que no s’obri amb aquest signe de puntuació quasi sempre INÚTIL'

no ho he dit jo sinó l'Institut d'Estudis Catalans.

Per cert (casualment. és clar), us heu deixat de copiar la frase 'quasi sempre INÚTIL'.

Efectivamen... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 8

item
#10
3 de febrer de 2012, 17.52 h

#3 i #9 Podeu començar per Quim Monzó.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0

item
#9
3 de febrer de 2012, 17.41 h

#7 De tots és sabut que els diaris en llengua catalana, com aquest que estem llegint ara, fan servir correctors automàtics en la seva gran majoria, però que malauradament, de gramàtica catalana van molt fluixos. El fet el trobem en que sent de traducció automàtica, aquell traductor desconeix i ignora, com no podria ser d'altra manera, de les expressions i frases fetes que té el nostre ric idioma, i just per aquesta causa abans esmentada, es van perdent quedant oblidades a la nit del temps... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 9

5 !10 !20 !tots
1
!
2 >


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Jaume Pros logo rss

Gestor cultural, articulista i blocaire.

més informació

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.